Menú principal
TwitterFacebookLinkedIn
628.546.791
633.402.018
635.676.515
info@centrepip.com

628.546.791 - 633.402.018 - 635.676.515 - info@centrepip.com

Català - Español

Tu com actuaries? Acceptació vs Esgotament

Dues dones davant d’una mateixa situació es comporten de manera diferent obtenint conseqüències diferents. Tu com actuaries? Com la primera dona o com la segona?

 ”Dues dones es trobaven al seu despatx compartit treballant amb els seus respectius ordinadors. A una de les dones mentre estava escrivint, li van començar a aparèixer missatges a la pantalla del seu ordinador. Missatges que deien “mai solucionaràs el teu problema” “ets una inútil” “la gent et veu malament”. Quan va llegir aquests missatges va començar a creure-se’ls ja angoixar, a patir terriblement ¡¡¡Semblaven tan certs! Llavors va intentar esborrar de la pantalla, però no va poder. Així que va continuar treballant. De tant en tant, tornaven a aparèixer però com ella sabia que no podia eliminar-los, no va intentar fer res i va seguir treballant. Malgrat els missatges que de vegades apareixien i li feien patir, la dona gaudia i se sentia bé amb ella mateixa perquè el seu treball estava quedant tal com ella volia.

A l’altra dona, li va començar a succeir el mateix. Van començar a aparèixer-els mateixos missatges que la seva companya: “mai solucionaràs el teu problema” “ets una inútil” … Llavors va intentar eliminar-los, però no ho aconseguia. Patia moltíssim perquè estava totalment convençuda que els missatges eren certes. I a més patia perquè no aconseguia eliminar-los. Així que va deixar de treballar per pensar quins mètodes podia emprar per eliminar els missatges. Estava segura que si no els esborrava no podria continuar treballant. Així que va començar a provar un mètode rere l’altre, però no aconseguia res. Els missatges seguien allà. Mirava a la seva companya amb ràbia perquè la veia treballant i fins i tot semblava que estigués gaudint amb el seu treball. pensar que la seva companya podia treballar perquè no rebia els mateixos missatges que ella. Així que va seguir en la seva obstinació per eliminar-los. seu sofriment anava en augment: cada vegada tenia més missatges negatius, fracassava en tots els seus intents per eliminar-los i sobre no avançava en el seu treball. Es va quedar encallada en aquesta situació. “

Cada persona presenta una sèrie de pensaments automàtics negatius que l’acompanyen en el dia a dia. Aquests apareixen com pop-ups o finestres emergents de l’ordinador en la nostra ment. És a dir, es presenten sense avisar i ens distreuen davant d’allò que estem fent. Davant d’aquest fet, cadascú pot decidir la manera en què vol actuar, ignorar-los o intentar eliminar-los. Quan intentar controlar-los o fer-los desaparèixer de manera conscient, aquests adquireixen una major intensitat pot augmentar el malestar produït per ells. Aquesta conseqüència deriva del gran esforç que dediquem a eliminar els continguts negatius sense obtenir la resposta esperada, el que genera una sensació d’impotència i de pèrdua de temps.

Seguint l’esquema de cadascuna de les dones, el patró que duen a terme seria el següent:

Acceptacion vs agotamiento

S’ha de valorar que, encara que de manera inconscient, cada persona tria com vol actuar davant d’aquests determinats pensaments a través de la seva experiència i dels diferents aprenentatges en la seva pròpia vida. En aquest sentit, el control de les emocions i els pensaments en general és una qualitat apreciada en molts contextos i que creiem observar en les persones que ens envolten.

En aquest sentit, per intentar actuar seguint el model de la primera dona possiblement les valoracions que s’haurien de fer serien les següents:

– Què puc fer?

– Quina utilitat té el control en aquesta situació?

– ¿Quin esforç he de fer?

– Val la pena aquest esforç?

– ¿Quines conseqüències se’n deriven?

– Està orientat als meus objectius o m’estic desviant?

És important tenir en compte, que tot aquest procés actua entre l’acció i l’acceptació de la situació i són canvis lents que requereixen temps per instaurar dins del nostre mecanisme d’acció. Per això, és important iniciar aquest procés valorant realment quins són els nostres objectius o les nostres prioritats per plantejar-nos si estem actuant cap a ells o, per contra, ens hem desviat a conseqüència d’algun pop-up.

 Cristina García