Menú principal
TwitterFacebookLinkedIn
628.546.791
633.402.018
635.676.515
info@centrepip.com

628.546.791 - 633.402.018 - 635.676.515 - info@centrepip.com

Català - Español

Altes capacitats: Superdotats o talentosos?

Quan considerem que un nen posseeix altes capacitats?

Es considera que un nen posseeix altes capacitats quan destaca en algun àmbit en particular per sobre la mitjana del seu grup d’edat, sigui acadèmic, artístic, en tots els àmbits, etc.

La imatge que la societat té sobre el nen superdotat és errònia?

Sí, la imatge clàssica que tots tenim sobre el nen superdotat és el típic nen “estudiós” entusiasmat amb els estudis, amb pocs amics i setciències.

Quina és la realitat d’aquests nens?

La realitat és que molts d’ells arriben a fracassar a l’escola a causa de l’avorriment que els suposa les classes de tipus repetitiu, fins al punt de mostrar un desinterès absolut. Per tant, el nen superdotat mereix ser tractat i intervingut a l’escola. Si no és així, podrien arribar a mostrar problemes psicològics importants.

La societat d’avui en dia només es fixa en les altes capacitats d’aquests nens sense contemplar altres aspectes. Els comentaris més habituals referits a ells són: “Si es superdotat, no necessita ajuda, ja s’espavilarà …”, “No és que no pugui, perquè és molt intel·ligent, és que no vol”. En relació a aquest últim comentari, moltes vegades es dóna la idea que si l’alumne mostra que està dotat d’altes capacitats però no les aplica o s’aplica a un rendiment inferior al que esperen d’ell, per a molts professors no és una demostració que el nen té un problema intern sinó que la seva actitud és negativa.

Dins de les altes capacitats quins tipus trobem?

Dins de les altes capacitats trobem aquells nens amb un coeficient intel·lectual de 140 o més, anomenats altament superdotats. Solen ser nens talentosos en tots els àmbits, incloent les relacions entre els seus iguals.

A part dels nens altament superdotats també trobem els superdotats. Aquests tenen un coeficient intel·lectual al voltant de 130. Destaquen per la seva capacitat imaginativa-creativa però alguns d’ells tenen dificultats per relacionar-se amb els seus iguals ja que no comparteixen els mateixos interessos. Per aquest motiu, tendeixen a anar amb nens més grans o fins i tot amb adults.

D’altra banda, trobem aquells nens que destaquen en alguns àmbits en concret, són els nens talentosos. Dins d’aquests destaquen els talentosos verbals i acadèmics. En relació als talentosos verbals, cal vigilar ja que degut a que posseeixen una gran riquesa a nivell de vocabulari i una gran facilitat per expressar-se solen aparentar una capacitat intel·lectual molt més elevada de la que realment tenen.

Finalment els talentosos acadèmics, són aquells que mostren una gran facilitat en l’àmbit acadèmic, és a dir, adquireixen el coneixement de les diverses matèries escolars amb rapidesa. A diferència dels superdotats, aquests són nens de ment molt quadriculada ja que es regeixen molt per les normes.

 Mapa conceptual de les altes capacitats:

Mapa conceptual de les altes capacitats.

Mapa conceptual de les altes capacitats.

A vegades els nens superdotats es poden confondre amb TDAH?

Sí, de vegades hi ha hagut confusions ja que el fet de que s’avorreixin davant les tasques escolars fa que perdin l’interès per les mateixes. Molts d’ells desconnecten davant les explicacions del mestre, deixen les activitats a mitges, sobretot les que són repetitives, i es posen a fer altres activitats del seu interès.

Quines són les intervencions que s’han de fer en cada cas?

La intervenció educativa es considera fonamental per poder oferir a aquests nens oportunitats per desenvolupar satisfactòriament els seus potencials.

L’elecció del tipus d’intervenció (acceleració, agrupament, enriquiment del currículum, etc.) dependrà de les característiques dels alumnes (maduresa emocional, adaptació social, etc.). En cap cas frenar-lo o hiperestimularlo seran solucions vàlides d’intervenció, ni tampoc prioritzar el desenvolupament intel·lectual per sobre de l’emocional, físic o social.

En referència a la intervenció, es valora quines adaptacions són més apropiades per a cada nen / a.

Els alumnes superdotats, segons la configuració cognitiva i les implicacions conductuals, necessiten un tipus d’intervenció que estigui basada essencialment en l’adaptació curricular orientada a temes transversals o de síntesi i activitats que els permetin un treball autònom, combinant diferents àrees o matèries. De totes maneres, darrerament s’ha comprovat que les acceleracions (pas a un curs superior) també funcionen molt bé amb aquests nens / es, i més si es combinen juntament amb una adaptació curricular. L’enriquiment dels continguts, és una bona eina d’estimulació ja que permet millorar els objectius curriculars més qualitativament que quantitativament, on es treballi més el raonament, la comprensió, les aptituds intel·lectuals més generals, entre d’altres.

Els alumnes que mostren un talent acadèmic solen requerir una ampliació curricular, procurant que estigui basada en aprofundir sobre els continguts que es treballen en els objectius del currículum del curs en què estan. Una altra intervenció que es pot fer és l’acceleració, considerant que aquests nens tenen una bona capacitat per realitzar un treball autònom s’haurà de potenciar aquest tipus d’activitat perquè la intervenció sigui correcta. A més de l’acceleració, el professor ha de tenir una sèrie d’activitats i temes d’ampliació perquè tinguin un ritme d’aprenentatge molt més elevat i demanin més activitats de les que normalment es realitzen amb els altres alumnes.

nen superdotat

Finalment, l’ajuda fonamental dirigida als nens amb talent verbal és la complementació de la representació verbal amb altres formes de codificació. També poden ser molt útils els treballs d’obtenció d’informació a partir de fonts documentals. Els professors han de tenir en compte si les àrees de matemàtiques i numèriques estan ben desenvolupades i, en el cas que no fos així, reforçar-les. Normalment solen generar més expectatives i exigències de les adequades.

Per concloure sobre el que s’ha comentat prèviament, és important oferir-los l’ajuda necessària per motivar-los, ja que, de no ser així, podrien arribar al fracàs escolar i a desencadenar problemes emocionals importants.