Menú principal
TwitterFacebookLinkedIn
628.546.791
633.402.018
635.676.515
info@centrepip.com

628.546.791 - 633.402.018 - 635.676.515 - info@centrepip.com

Català - Español

Ansietat per separació

Als primers anys de vida és habitual que els nens mostrin ansietat davant la separació envers als seus pares, dit d’una altra manera,  l’angoixa que manifesten molts d’ells quan els pares els deixen a l’escola. El problema s’agreuja quan aquesta necessitat d’afecció persisteix en etapes posteriors (més enllà dels dos anys d’edat). També és cert que determinades situacions poden arribar a desencadenar aquesta problemàtica podent-se convertir en un fet puntual o bé persistent.   Així doncs, entenem per ansietat per separació l’angoixa que presenta l’individu davant la possible separació de la llar o de la gent amb els que té un gran vincle establert, tal com la mare o el pare.

La simptomatologia principal que presenten habitualment és una excessiva preocupació pels danys envers a ells mateixos o als seus cuidadors, és a dir, por a patir algun tipus d’accident fora del seu entorn familiar, evitant d’aquesta manera la realització de qualsevol activitat fora de casa (anar d’excursió, anar a l’escola…) . També són presents els malsons i les somatitzacions  tal com el mal de cap, vòmits, entre d’altres.

A continuació presentem algunes pautes que poden ser d’utilitat.ansietat-x-separacio-300x196

  • Davant qualsevol canvi és important anticipar-li el succés
  • Remarca les coses divertides que el nen/a farà
  • Utilitza sempre un llenguatge positiu davant el moment de la separació “Tornaré després a buscar-te”.
  • És molt important no allargar el moment de la separació encara que el nen/a plori desconsoladament o faci alguna rabieta.
  • Potenciar la interacció nen/a-cuidador abans que els pares marxin. Es important que vegin una bona relació entre cuidador i pares ja que d’aquesta manera donarà certa seguretat al nen/a.
  • Introduir al nen/a a una activitat que sigui motivadora per a ell/a o oferir-li una joguina que li agradi, ja que facilita la separació.
  • Si has de marxar per un període de temps llarg, mantingues el contacte. Parla-hi i recorda-li que tornaràs aviat. És important no centrar-se en aquest tema i reforçar les converses més divertides o fets anecdòtics. D’aquesta manera evitaràs la seva preocupació excessiva.
  • Prepara activitats que sàpigues que gaudiran ( llibres per pintar…). D’aquesta manera es mantindran ocupats i els ajudarà a no preocupar-se.
  • Una vegada tornis a casa, dóna-li una abraçada i felicita’l per haver estat tan bé quan estaves fora i sobretot; dedica-li temps ( juga amb ell…). Tot això, amb repetició, els ajudarà a entendre que sempre estaràs amb ells encara que a vegades hagis de marxar per una estona, recordant-los que després tornaràs.

Per acabar, les pautes exposades poden ser una guia d’utilitat sempre i quan la simptomatologia sigui lleu. Tanmateix, si la problemàtica persisteix i/o s’accentua, es convenient iniciar el tractament psicològic i fins i tot farmacològic el més aviat possible.

Anna Canals