Menú principal
TwitterFacebookLinkedIn
628.546.791
633.402.018
635.676.515
info@centrepip.com

628.546.791 - 633.402.018 - 635.676.515 - info@centrepip.com

Català - Español

Connectant amb mi mateixa….

L’altre dia anava amb tren. Una cosa molt normal però que jo no acostumo a fer i menys en aquella ruta. Anava llegint un llibre, una novel·la qualsevol, concentrada en les seves aventures i desventures quan em vaig adonar de tot el que em perdia al voltant per estar mirant només les pàgines d’aquell llibre. Va ser un moment d’inspiració, per dir-ho. Vaig començar a mirar per la finestra i gaudir de cada un dels elements que veia del paisatge: muntanyes, prats, núvols, edificis històrics, etc. En aquest moment, el meu cap va fluir per mil pensaments del present, passat i futur. Hi va haver un moment en què, tot i estar gaudint del momento, vaig ser conscient de com de difícil ens resulta estar en l’aquí i ara. Com a concepte és molt bonic, però el nostre cap està entrenat per pensar, jutjar, planificar, organitzar, … Així que en aquest mateix moment em vaig preguntar com podia tornar al moment actual?noia tren

  • Centrant-me en les sensacions físiques. Al principi, no sentia res o no era conscient. A poc a poc, vaig anar notant la tensió i / o relaxació en diferents parts del cos; el ritme de la meva respiració; el batec del meu cor, …
  • Estant atenta als estímuls que tenia davant. Mirant, escoltant, olorant tot allò que m’envoltava procurant no jutjar o no opinar al respecte. Simplement una actitud contemplativa, de veure que és el que hi ha allà i si em despertava alguna emoció o record. En passar per Vilafranca, per exemple, vaig veure les vinyes i, aquestes em van recordar un viatge per la Rioja que havia fet uns anys enrere.
  • Aturant els pensaments. Sembla absurd però es pot fer. Hi havia moments en què em veia pensant en el que havia de fer dilluns, la setmana següent, dins d’un mes. En aquests moments, al ser conscient que el meu cap estava fent de les seves, em centrava i em deia “ara no toca, després ho penso / planifico / …” i tornava a centrar-me en algun element concret de l’entorn. De vegades era més fàcil que d’altres, però em va sorprendre com a mesura que avançava en el viatge cada vegada em costava menys i, al mateix temps, que cada vegada estava més connectada amb mi mateixa. Especialment, el més important era que cada vegada detectava abans quan els meus pensaments fluïen per a altres temes que no eren rellevants, en aquell moment.
  • Reconeixent les emocions que sentia. Hi havia moments de pau, tranquil·litat, alegría,…. En altres moments, quan el meu cap anava a pensaments diversos em sentia frustrada, trist, nerviosa,… Vaig anar estant alerta a ells mateixos, anotant l’origen i com els notava, però validant-los tots com emocions pròpies, que tenien un espai en la meva manera de ser.

Sí, com podeu veure, un viatge d’una hora dóna temps per a moltes coses. Però especialment, m’agradaria animar-vos a tots a que gaudiu de cada un d’aquests moments donant un descans al nostre cap i, permetent-vos, alliberar-vos de totes les pressions per poder estar en aquest moment present. Cal, trobar un espai per a un mateix, per connectar i ser conscients de com estem a tots els nivells. Per això mateix, dins d’aquesta societat hiperconnectada és important trobar aquest moment. Planificar-lo, si cal. Però, en definitiva, buscar un moment per centrar-se en l’aquí i ara. Encara que al principi pugui resultar difícil, amb la pràctica, aquest resulta molt més senzill.

Així que per acabar, plantejar-vos,  Quan podeu tenir una estona per connectar amb vosaltres mateixos?

Cristina Garcia