Menú principal
TwitterFacebookLinkedIn
628.546.791
635.676.515
info@centrepip.com

628.546.791 - 635.676.515
info@centrepip.com

Català - Español

El Dol, què és?

El Dol, què és?

Davant les pèrdues, absències, morts o abandonaments, les persones experimentem el procés de dol. Per a cada un de nosaltres, aquest procés es viu de manera diferent, tot i que està caracteritzat per emocions com tristesa, ansietat, por, culpa, xoc emocional, …

Per norma general s’associen els dols davant les morts o ruptures. No obstant això, hi ha altres situacions que poden provocar-lo. Un canvi de residència, la notificació d’una malaltia crònica, la pèrdua d’una feina, … són exemples de situacions que poden iniciar un procés de dol. En el fons, parlem de dol quan ens trobem davant d’una situació nova com a resultat d’una pèrdua a la que necessitem adaptar-nos.

Per tant, abans de res, cal TEMPS per poder adaptar-nos i permetre que la ferida cicatritzi.

Quines etapes o fases té el dol?

Primer de tot, s’ha de tenir en compte que cada persona segueix el seu propi procés. És a dir, tot i que parlem d’etapes generals, no totes les persones passen per totes elles ni tampoc en el mateix ordre. És freqüent trobar persones que oscil·len entre diverses etapes al mateix temps.

A continuació exposem els diferents graons o fases del procés de dol

  1. Negació: “No pot ser veritat”, “no pot ser real”, “és un somni / malson”, … Són frases típiques d’aquesta etapa i responen a la incredulitat del primer moment. La negació forma part del xoc inicial, un moment en què necessitem temps per poder assimilar els fets, especialment, quan han vingut de manera inesperada. És un moment en què desconnectem de l’entorn, deixem d’escoltar, entendre, pensar, perdem la noció del temps, … En el fons, la negació ens dóna temps per reduir la intensitat de les emocions i poder-les fer una mica més manejables.
  2. Enuig: Davant les pèrdues, és habitual trobar-se enfadat. Sentir ràbia pel que ha passat sentint que es tracta d’alguna cosa injusta, culpant als altres, molestant-nos qualsevol cosa,… . El primer que hem de fer, és reconèixer aquesta ràbia i acceptar-la com a part del procés. La ràbia ens ajuda a defensar-nos, ens permet mobilitzar-nos per sortir del forat en què estem.
  3. Negociació: En aquest moment fantasiegem amb la idea de canviar o revertir, es pacta o es promet el que sigui necessari per evitar l’inevitable. És una etapa breu, de recerca de solucions normalment de tipus màgic o irreal. No obstant això, davant les ruptures de parella és una etapa que adquireix especial importància. Aquest moment és aquell en què un dels membres comença a realitzar promeses de canvis.
  4. Por o depressió: La tristesa, la sensació de buit o la incertesa formen part del dolor que sent la persona. Se sent esgotada, despistada i menys eficaç en qualsevol tipus de tasca. Frases com “La vida és una merda”, “no superaré això mai”, o “no trobaré a ningú igual” són missatges que es solen repetir durant aquesta fase i que alimenten el dolor que s’experimenta.
  5. Acceptació: És l’últim pas del dol. No es tracta d’un procés fàcil o curt. No obstant això en arribar a l’acceptació la persona comprèn que la vida ha canviat i que no hi ha marxa enrere. Acceptar no vol dir oblidar, sinó aprendre a viure amb la nova situació sense pagar l’elevat cost que s’estava pagant. L’expressió de les emocions i els rituals que ajuden a elaborar el procés d’adaptació faciliten el procés natural del dol. Dins dels rituals podem trobar els funerals, les cartes de comiat, les caixes de records, etc.

Què és el dol és patològic o no resolt?

El procés de dol tendeix a durar entre 1 o 2 anys depenent del moment en la vida, el tipus de pèrdua, el suport social, els recursos emocionals i personals, etc. Davant aquelles situacions en què el malestar o el bloqueig s’estenen més enllà d’aquest període, es parla d’un dol patològic.

Davant els dols patològics és freqüent quedar bloquejat en una de les etapes esmentades anteriorment. Per això, és important tenir en compte en quina fase s’ha quedat la persona bloquejada. No és el mateix trobar-se davant la fase de negació que a la fase de ràbia.

Quan demanar ajuda?

Primer de tot, s’ha de tenir en compte que el dol és un procés natural i humà. Per això mateix, s’ha d’evitar patologitzar aquest procés. El sa i saludable davant de qualsevol pèrdua és experimentar-la per la qual cosa la majoria de persones elaboren el dol de manera adequada.

No obstant això, quan els símptomes es mantenen o s’aguditzen amb el pas del temps; quan hi ha un bloqueig emocional;  es considera que no es disposa dels recursos necessaris i/o quan els sentiments negatius s’apoderen de la vida de la persona; pot ser convenient acudir a un psicòleg que t’ajudi elaborar el dol de manera saludable. S’ha de tenir en compte que un dol no elaborat pot provocar problemes emocionals i / o relacionals en el futur.

Et pot interessar: