Menú principal
TwitterFacebookLinkedIn
628.546.791
633.402.018
635.676.515
info@centrepip.com

628.546.791 - 633.402.018 - 635.676.515 - info@centrepip.com

Català - Español

Especialistes en els trastorns de l’aprenentatge

Especialistes en els trastorns de l’aprenentatge

Els trastorns de l’aprenentatge formen part d’una de les majors preocupacions dels pares. Actualment, cada vegada es coneixen un major nombre de casos a causa de la major preparació dels professionals en el diagnòstic així com l’augment de la informació de què disposen pares i professors. Podem trobar que entre el 3 i el 8% dels alumnes escolaritzats presenten algun tipus de trastorn de l’aprenentatge. Això vol dir que en una classe de 25 pot haver entre 0 i 2 alumnes amb algun tipus de dificultat.

En psicologia, en parlar de trastorns de l’aprenentatge ens referim a les dificultats per poder desenvolupar els aprenentatges escolars corresponents a la seva edat sense un motiu que justifiqui aquesta dificultat. És important destacar que en cas d’haver alguna alteració sensorial (ceguesa o sordesa) així com algun tipus de discapacitat intel·lectual, la discrepància entre el seu rendiment real i l’esperat ha de ser significativa.

Dins del DSM – IV – TR, trobem tres tipus de diagnòstics orientats als tres aprenentatges de caràcter més instrumental.

trastornos del aprendizaje

  1. Trastorn de la Lectura (Dislèxia): correspon a un rendiment inferior a l’esperat en l’adquisició de la lectura.
  2. Trastorn del Càlcul (Discalcúlia): dificultat per poder entendre i dur a terme les operacions aritmètiques bàsiques (suma, resta, multiplicació i divisió)
  3. Trastorn de l’Expressió escrita (disortografia): rendiment inferior al que li correspondria a la seva edat en l’habilitat d’escriure. En aquest sentit podem destacar una lenta velocitat d’escriptura o una escriptura incorrecta.

Tenint en compte que estem parlant d’aprenentatges cal que s’hagi realitzat una educació correcta en el moment de l’avaluació per poder diagnosticar. Així mateix, cal fer la comparació amb els nens de la seva edat i de la població més similar, ja que d’aquesta manera la comparació serà el més fiable possible.

Cal destacar que aquestes alteracions són de caràcter primari, és a dir, que no existeix un dany cerebral que impedeixi el seu aprenentatge, sinó que més aviat està relacionat amb la maduració biològica del cervell. En aquest sentit, és possible que es posin al dia a partir d’un entrenament específic per adquirir les habilitats i suplir les seves dificultats.

Igualment, un dels principals problemes d’aquests trastorns en el seu comorbiditat amb el trastorn per dèficit d’atenció amb / sense hiperactivitat, presentant una dificultat afegida per poder estar atents i memoritzar els aprenentatges realitzats.

En aquest sentit, és important realitzar un bon diagnòstic diferencial així com valorar cada nen en individual per poder destacar les seves habilitats i dificultats. D’aquesta manera, en el moment de realitzar una reeducació es poden especificar de manera més individualitzada els objectius a aconseguir i els mètodes a utilitzar.

Cristina Garcia