Menú principal
TwitterFacebookLinkedIn
628.546.791
633.402.018
635.676.515
info@centrepip.com

628.546.791 - 633.402.018 - 635.676.515 - info@centrepip.com

Català - Español

Estimulació de la parla en l’etapa infantil

Llibre de referència: Marc Monfort i Adoració Juarez Sánchez. El nen que parla

El llenguatge s’aprèn oralment en l’entorn familiar. Ningú aplica un mètode predeterminat per ensenyar a parlar ja que mitjançant la comunicació es va establint poc a poc el llenguatge del nen.

S’ha comprovat que, una bona estimulació o interacció amb el nen, produeix en ell, unes competències lingüístiques adequades o fins i tot per sobre de la mitjana. Perquè es produeixi la interacció cal que hi hagi un feedback entre mare i fill. El feedback es pot representar de dues maneres:

estimulación 1

Tal com es pot observar a la imatge presentada, en la situació 1 el nen pren la iniciativa ja que intenta cridar l’atenció de l’adult mitjançant un crit, un gest … La resposta de l’adult davant aquesta situació és la correcció del missatge emès per el nen.

La correcció que fa l’adult pot ser:

Fonètica o fonològica: l’adult pronuncia correctament les paraules emeses per l’infant o tradueix els seus crits a paraules de l’idioma.

Semàntica: l’adult afegeix algunes paraules relacionades amb les que ha emès el nen.

Sintàctica: l’adult utilitza els elements del missatge infantil en una estructura més complexa.

exemple:

El nen de 15 mesos es dirigeix a la seva mare amb veu insistent: “AUA AUA”. La mare li dóna un got d’aigua “Vols aigua? Tingues un got d’aigua”.

En la segona situació, la iniciativa la pren l’adult amb la intenció d’ensenyar alguna cosa al nen.

Exemple:

Adult: Què tens aquí? Cromos?
Nena: Sí!
Adult: Quants?
Nena: Molts. Trenta!
Adult: Això és molt! A veure … els comptem? (Els dos compten fins a 8)
Nen: Això, això! Tinc 8. És molt, veritat?
Malauradament, amb l’estil de vida actual, la majoria de situacions que succeeixen amb els nens fan referència a la situació 1.

Quines estratègies poden ser útils per estimular la comunicació del nen?

1. El joc és un dels mitjans més importants per estimular l’aprenentatge del llenguatge. En els primers anys de vida, tant el joc com l’estimulació de la parla ajudaran a establir un millor vincle. Els jocs han de ser adequats a l’edat del nen.

En els primers anys de vida, 2 o 3 anys, és recomanable que els jocs estiguin orientats a treballar l’atenció auditiva mitjançant petites prosòdies, jocs fonològics de curta durada o jocs de motricitat buco-facial. A nivell semàntic, es pot aprofitar les experiències de la vida diària del nen per treballar el vocabulari. Els objectes manipulatius l’ajudaran a adquirir un millor assoliment de la semàntica. Quant a la morfosintaxi, es pot treballar la construcció d’oracions de 2 a 4 paraules de manera activa.

      Exemple de joc: Motricitat buco-facial

                Jocs de bufar com apagar una espelma o fer avançar boletes de paper bufant.

      Exemple de joc: primers jocs d’imitació: una cançó (relació sons amb accions)

                “Tic-tac (movent el cos d’un lloc a un altre)

                  Tic-tic-tac

                  El meu rellotge fa tic-tac “

     Exemple: Mitjançant els contes, es poden treballar el vocabulari i l’atenció.

            Se li pot preguntar al nen: “On és la poma?” El nen ha d’assenyalar en el conte la poma o quantes pomes hi ha a la cistella i ha de comptar el nombre de pomes.

A partir dels 3-4 anys, els jocs s’orienten més cap a la discriminació auditiva, fer seqüències fonètiques senzilles i utilitzar els primers jocs d’estructura temporal. També es comença a fer ús de jocs metalingüístics com famílies, associacions, etc.

     Exemple de joc: So-so (Discriminació dels sons)

  Consignes:

Joc del ball de la pluja (ballen al voltant de la cadira)

Consigna: Si toquem cascavells: ball més ràpid

Si toquem el tambor: ball més a poc a poc

Trons i pluja forta: trepitjar fort

Objectiu:

Associar sons forts, febles … una realització motriu coherent.

Cap als 4-5 anys, les activitats més dirigides a treballar el vocabulari, la construcció d’historietes mitjançant l’ús de nexes i l’inici del discurs narratiu.

Exemple de joc: Loto fonètic

Es presenta un cartró amb uns dibuixos d’objectes i d’altra banda cartronets separats amb les mateixes imatges.

Es posen cap per avall els cartronets amb les imatges.

El nen ha d’aixecar una cartronet i ha de dir el nom de la imatge, un cop ell diu, el col·loca en la imatge corresponent.

lot

Als 5-6 anys, les activitats estan enfocades a treballar la consciència fonològica (rimes, veig veig …) i jocs metalingüístics més complexos com semblances, seriacions, etc.

Exemple d’activitat de consciència fonològica i sil·làbica:

Objectiu:

El nen aprèn a discriminar determinats sons fonètics segons la posició sil·làbica en què es trobi. Com per exemple trobar la posició / me /

estimulación 2

2. Una altra manera de potenciar la parla és mitjançant el feedback amb el nen, tractant de narrar tot el que va succeïnt. Per exemple: menjar un plat de sopa (abans de menjar bufem la sopa suaument i remenem amb la cullera per no cremar-nos …). Amb això es pretén que el nen vagi adquirint el nom de totes les coses perquè després les pugui imitar.

3. Cercar la imitació tant d’accions com del llenguatge assegura que l’aprenentatge es dóna de manera significativa, amb la qual cosa, el nen acaba integrant els conceptes, les normes o estratègies i les acaba aplicant en un moment donat. Per exemple: cantar una cançó on el nen hagi d’utilitzar el llenguatge a més d’imitar l’acció al mateix temps.

4. Buscar activitats o jocs que impliquin un diàleg on el nen hagi de memoritzar alguns d’ells fins que ho acabi utilitzant de manera espontània. Amb nens més grans es pot treballar mitjançant el joc simbòlic, és a dir, jugar a metges, etc.

5. Ensenyar les bases de la comunicació és una altra manera de facilitar una millor interacció, per exemple, dir al nen “Quan arribes a un lloc, és important saludar i dir” hola “i quan marxes has de dir” adéu “.

6. La utilització del llenguatge no verbal, és fonamental ja que representa un percentatge força elevat de la comunicació. A més, durant el primer any de vida, el nen aprèn tot el que acompanya a la paraula (entonació, gestos …). Per aquest motiu, és molt important ser expressius i utilitzar molt l’expressivitat facial i els gestos perquè així, el nen pugui interpretar-lo i pugui facilitar un millor aprenentatge verbal posterior.

Finalment, en el cas que el llenguatge del nen no sigui adequat és de gran importància no corregir-lo constantment ja que aquest fet pot arribar a generar inseguretats en ell fins al punt que pugui deixar de parlar. També s’ha d’evitar anticipar el que el nen vol dir ja que això pot reduir els seus intents d’expressar-se verbalment.