Menú principal
TwitterFacebookLinkedIn
628.546.791
633.402.018
635.676.515
info@centrepip.com

628.546.791 - 633.402.018 - 635.676.515 - info@centrepip.com

Català - Español

Estressem als nens i ens estressem nosaltres?

Avui en dia, especialment en les ciutats, moltes persones acostumem a portar un ritme de vida frenètic, estressant-nos constantment per la poca disponibilitat de temps que tenim per dur a terme les nostres activitats quotidianes: fills, família, treball, feines de casa,… Això acaba generant que vulguem fer les coses de pressa i corrents i ens tornem impacients de seguida que algú fa les coses de manera més pausada.

Per altra banda, a través dels estudis científics veiem com la prevalença de trastorns com l’ansietat i la depressió van en augment. El ritme de vida que portem juntament amb altres factors incideixen en aquest fet. Davant aquesta situació sorgeixen les següents preguntes:

  • Estem contagiant el nostre estrés als nostres fills?article estres nens
  • Els estem predisposant (sense voler) a acabar sent persones ansioses?
  • Podem fer alguna cosa per evitar-ho?

Sabem que el caràcter i la personalitat de les persones té una base biològica i una base ambiental. És a dir, naixem predisposats a respondre de determinades maneres davant els estímuls però l’ambient en el que creixem, les persones significatives que el conformen (pares, mestres, avis, germans, comunitat, etc) i les experiències que vivim, acaben definint la nostra manera de ser, actuar, pensar i sentir, per la qual cosa, és molt possible que l’estrès dels pares s’acabi contagiant en els nens de manera involuntària.

Quans cops ens hem vist posant pressa als nens perquè no arribem a un lloc? Quants cops hem acabat perdent la paciència en aquests moments, arribant, fins i tot a cridar als nostres fills?

Aquestes situacions ens acostumen a estressar molt i acabem transmetent aquest estrés als nostres fills, pressionant-los per a que facin les coses ràpidament enlloc de respectar el seu ritme natural. Els nens, especialment els més petits, tenen un ritme lent perquè es distreuen constantment al estar explorant i aprenent contínuament del seu entorn. Aquest ritme pausat és una característica innata en la major part dels nens i és positiu ja que els permet parar atenció a tot el que els rodeja i així anar comprenent millor el que els envolta però, com fer per combinar els seu “ritme”, respectant-lo, amb el compliment d’horaris i obligacions sense afegir aquest grau d’estrés del que hem parlat?

Aquí deixem uns consells que us poden ajudar:

  • Establir unes rutines clares: que els nens sàpiguen que toca realitzar en cada moment i planificar un temps adequat per complir-les.
  • Quan s’acosti el moment de deixar de jugar o fer alguna activitat avisar-los 5min abans de la finalització de la mateixa i 1 min abans per a que puguin acabar a l’hora que toca havent assimilat amb els avisos que s’acabava el temps.
  • Veure el temps que necessiten els nens per fer cada cosa i tenir-lo present a l’hora de calcular els horaris a seguir. Per exemple, si sabem que entre que cridem als nens per sortir de casa i ho acaben fent passen 10min, la clau està en avisar-los 10min abans de l’hora de sortida per després no haver de córrer.
  • Identificar aquells moments en que no tenim cap pressa perquè disposem de molt temps i deixar que els nens s’entretinguin, explorin, compartint fins i tot amb ells la seva curiositat.
  • Evitar cridar-los o atabalar-los, ja que d’aquesta manera reforcem que es paralitzin o facin les coses corre-cuita potenciant errors que després implicaran més temps. Per tant, cal mantenir la calma a l’hora de parlar amb ells tot i que es mantingui un to seriós i ferm.

Esperem que aquests consells proporcionats us ajudin a portar un ritme familiar més pausat en el que tots els membres es trobin a gust.