Menú principal
TwitterFacebookLinkedIn
628.546.791
633.402.018
635.676.515
info@centrepip.com

628.546.791 - 633.402.018 - 635.676.515 - info@centrepip.com

Català - Español

L’ansietat pica a la porta

Conviure amb l’ansietat
Carta d’un testimoni
Hola a tots/es.

Primer de tot vull donar les gràcies a totes aquelles persones que han estat al meu costat i que m’han donat el suport i els ànims per poder escriure aquesta carta explicant com és la convivència del dia a dia amb l’ansietat. No m’agrada pensar i reviure les sensacions que em genera però penso que aquesta carta pot ajudar a altres persones que es troben amb la mateixa situació. Crec que prendre consciència del que suposa conviure-hi, entendre-la i saber que no estàs sol ajuda i permet posar-hi remei.

Comencem doncs a explicar la meva experiència i com passa a formar part de la meva vida. Bé doncs, sempre m’he considerat una persona amb cert caràcter ansiós però tot i així  havia gaudit de les petites coses de la vida. Tenia els meus somnis, les ganes de fer coses noves, de sortir i de quedar amb la gent. Però els meus somnis, les meves il·lusions i inquietuds es van anar esvaint arran d’una situació viscuda important que va marcar un abans i un després. Diguem que aquesta situació traumàtica  no ha provocat tot aquest ensorrament que encara arrossego però sí que va ser el detonant de tot.ansiedad

Des d’aleshores l’ansietat sempre m’ha acompanyat. Porto ja uns anys amb aquests fantasmes i mai t’acabes d’acostumar. A vegades, la depressió també pica a la porta, sobretot en aquells moments on et sents més vulnerable. Per sort aquestes sensacions no són continuades donat que en alguns moments et sents millor, notes que tornes a ser tu mateix, és a dir, aquella persona riallera i alegre que tant t’agradava ser. Per desgràcia, les bones sensacions no sempre es mantenen i per tant les recaigudes tornen.

Com he mencionat fa un moment, mai acabes de comprendre l’ansietat donat que cada vegada que marxa de viatge, torna amb més sorpreses.

Diguem sorpreses als símptomes que et porta i que mai abans havies experimentat. Símptomes als que, òbviament, mai t’acabes d’habituar. Des d’acúfens provocats per la tensió muscular, aspecte que va accentuar la meva ansietat, fins a un gran repertori difícil de comptabilitzar (mareigs , vertigen, dificultats per focalitzar la vista, etc.) Tot això et genera tal esgotament mental que tu mateix comences a veure’t cada cop més menut. Sents una por desmesurada i continuada que et persegueix a tot arreu. Aquesta por constant fa que estiguis en tot moment alerta i per protegir-te recorres a refugiar-te en el teu racó. Lamentablement aquesta por et persegueix allà on vagis. La inseguretat i la por sempre van amb tu. Et sents incapaç de fer coses que abans les feies de manera automàtica i sense pensar.

Cal deixar clar que aquesta és la meva experiència i cada persona ho viu de diferent manera. Amb tot això vull dir que és important prendre consciència que el que ens passa té un nom i es diu ansietat. Des del meu punt de vista, penso que aquests símptomes físics que experimentem no ens fan veure la realitat de les coses, fins al punt d’arribar a imaginar-nos que estem patint alguna malaltia de gravetat. No és cap ximpleria, ja que realment ho vivim, ho experimentem i ho creiem.

Per aquest motiu, és difícil posar remei per un mateix. Estàs dins d’un forat tan fosc que costa veure una espurna d’esperança. En el meu cas, vaig necessitar l’ajut d’un psicòleg per sortir d’aquest forat on feia temps que hi era. Gràcies a ell vaig poder veure les coses d’una altra manera, em va ajudar a reconnectar amb les meves emocions i a recuperar la confiança en mi mateix. A dia d’avui, continuo fent teràpia però la percepció de les coses ha canviat. Ara puc dir que em sento bé amb mi mateix i malgrat que continuo sent una persona nerviosa, doncs és  la meva personalitat, no sento que estigui en aquell forat on no hi havia cap esperança.

En resum, amb aquest escrit únicament volia recalcar que la ment és tan potent que fa que experimentem totes aquestes sensacions tan desagradables. Per tant, per tots aquells que estigueu a a mateixa situació, només em queda dir-vos que poder identificar i conèixer la vostra ansietat (única, personal i intransferible), saber que és aquesta qui genera aquest malestar i aprendre a conviure-hi, és el camí per poder tornar a gaudir de les petites coses. Jo estic en aquest camí i us animo a tots vosaltres a iniciar-lo, doncs personalment, a mí m’ha ajudat a poder trobar la direcció correcta per sortir del forat on estava immers.