Menú principal
TwitterFacebookLinkedIn
628.546.791
633.402.018
635.676.515
info@centrepip.com

628.546.791 - 633.402.018 - 635.676.515 - info@centrepip.com

Català - Español

Mentides en els nens, ens hem de preocupar?

El tema de les mentides és una cosa que preocupa a molts pares i mares amb fills petits o adolescents. Qui no ha dit mai una mentida i/o ha enxampat a una altra persona fent-ho? Sense voler dir que som mentiders patològics, les podríem qualificar d’habituals a la nostra societat. No obstant, quan són els petits que diuen mentides de seguida ens venen senyals d’alarma

A través del present article us volem mostrar quan acostumen a aparèixer, quins tipus de mentides hi ha i quan es pot considerar necessari el buscar ajuda.

Quan acostumen a aparèixer?

A partir dels 3 anys ja poden aparèixer les mentides en els més petits. En aquestes edats juguen un important paper exploratori, és a dir, proven a veure que passa quan menteixen. Per entendre’ns, les utilitzarien com a joc i sovint, darrera de l’engany, acostumen a dir “no és veritat, t’he enganyat”. Experimenten que tenen un món intern diferent al dels altres i així descobreixen que l’engany és possible. També és possible que els nens a aquestes edats tan primerenques deformin la realitat ja que encara no la distingeixen bé de la fantasia. És normal, per tant, que apareguin aquestes primeres “mentides” que a més ajuden al nen a desenvolupar la seva intel·ligència i el seu jo diferenciat.

Quins tipus de mentides hi ha? Mentides

  • Exploratòries: per veure les reaccions dels demés quan ho fan, com a joc.
  • Fantasioses: Quan els nens més petits barregen elements de la realitat amb la fantasia.
  • Utilitàries: per evitar assumir la conseqüència d’un acte del que ha estat responsable, per exemple un càstig. També serviria per aconseguir alguna cosa que volen. Per exemple: si dic que he fet els deures em deixaran anar al parc.
  • Per amagar aspectes d’un mateix que no vol mostrar als altres com per exemple pors o per voler aparentar alguna cosa que no són. També podria aparèixer com a necessitat de ser amat i estimat “si faig veure que sóc llest els meus pares m’estimaran més” o com a dificultat per assumir la realitat.

Quan buscar ajuda? 

És important buscar ajuda quan el nen no és capaç de distingir la fantasia de la realitat, especialment a partir dels 5 anys que es considera que ha passat l’edat màgica.

Un altre aspecte que ens hauria de preocupar és quan el nen o adolescent viu instal·lat en la mentida. Per exemple, quan intenta mostrar-se als altres com algú que no és, amb unes condicions de vida que no té, uns amics diferents als que en realitat té,… és a dir, quan la persona intenta vendre constantment als demés una imatge idealitzada de si mateix.

mentiras

Finalment, també seria una senyal d’alarma quan la persona no pot evitar mentir als altres, tant sigui per eludir responsabilitats com per amagar la seva forma de ser, com a compulsió, etc. Cal tenir present que, especialment en els adolescents, quan més menteixen més necessitat tenen de fer-ho.

Des de casa es pot treballar amb els nens i adolescents buscant la causa d’aquestes mentides per poder intervenir d’una manera o altre. Per exemple, no és el mateix enxampar al nostre fill amb una mentida per evitar un càstig que per amagar una por. En el primer cas s’ha de reprendre al nen per haver dit una mentida i, en el segon cas es pot acompanyar al nen/a en la superació d’aquesta por mostrant una actitud comprensiva.

Per últim és important ser conscients que els pares sou models per als vostres fills, és a dir, tendeixen a aprendre de vosaltres i imitar-vos. Per tant, si voleu evitar que aquests diguin mentides mostreu-vos sincers tant amb ells com amb les persones que us rodegen.

Per a més informació podeu escriure a: info@centrepip.com