Menú principal
TwitterFacebookLinkedIn
628.546.791
633.402.018
635.676.515
info@centrepip.com

628.546.791 - 633.402.018 - 635.676.515 - info@centrepip.com

Català - Español

Podem vèncer la por a parlar en públic?

Generalment hi ha un nombre considerable de gent que presenta por a l’hora de parlar en públic. Mostrar un cert grau d’ansietat és normal i fins i tot pot ser força útil en certs moments, ja que ajuda a preparar-se per afrontar la situació. El problema apareix en el moment que l’ansietat s’intensifica fins al punt d’arribar a bloquejar la capacitat d’actuació de la persona que exposa. La simptomatologia més habitual que solen experimentar són:

  • Dificultats en respirar
  • Tremolors
  • Sudoració de les mans
  • Augment de la freqüència cardíaca
  • Més d’un lapsus
  • Molèsties gàstriques
  • Veu inestable
  • Pèrdua de concentració
  • Tensió muscular
  • Vertigen

Aquesta simptomatologia esmentada sol venir acompanyada d’algunes pors i angoixes. Les pors més habituals són:

  • Por a ser avaluat o jutjat pels altres
  • Por al fracàs
  • Por que el discurs no tingui interès per a la gent del públic

Totes aquestes manifestacions fisiològiques i pors vénen provocades pels pensaments negatius que mostren algunes persones davant d’aquestes situacions. Aquests pensaments solen ser:

a) Avaluo negativament la situació de parlar: Odi expressar-me en veu alta. És horrible parlar …

b) Generalització de les situacions anteriors de fracàs: Recordo la primera vegada que vaig parlar en públic “Que malament ho vaig passar”. Ara serà igual. No ho superaré mai. Estic agafant por fins i tot per anar a escoltar una conferència.

c) Realitzo una valoració negativa de mi mateix, retraient la meva baixa capacitat per fer-ho: No sabré fer-ho mai. No sóc capaç de parlar. Altres serveixen per fer això, en canvi jo no he nascut amb aquesta facilitat.

d) Evitació o voluntat d’escapar de la situació estressant: Desitjo que acabi. Aniré més ràpid per acabar aviat. Vull desaparèixer.

e) Obsessió per les reaccions fisiològiques o psicosomàtiques: M’estic posant nerviós i els altres es donaran compte. Segur que el públic veu com em tremolen les cames …

f) Submissió a les etiquetes que l’entorn social posa: Sempre he estat considerat inútil per expressar bé les meves idees.

g) Anticipació de conseqüències desfavorables i negatives, abans de realitzar la tasca de parlar en públic: Es riuran de mi. Pensaran que només dic ximpleries. El que explico és molt obvi …

h) Utilització de comparacions destructives: No arribaré mai a parlar com ella.

i) Sobreresponsabilización d’errors d’altres: No em va anar bé perquè s’escoltava molt malament pel fet que el so de l’ordinador no funcionava.

Quins aspectes poden ajudar a canalitzar l’ansietat?

Canviar la percepció en relació als oients

Quan es té aquesta por, es tendeix a percebre a les persones del públic com l’enemic o com jutges que pretenen qüestionar o avaluar a la persona que exposa. Per reduir l’ansietat cal modificar aquesta percepció, és a dir, el públic pot considerar-se com a persones que estan interessades en el tema tractat i que busquen aprendre o adquirir nous coneixements que els pugui ser d’utilitat.

Canviar els pensaments negatius per positius

Algunes oracions com: no ho aconseguiré, no puc fer-ho … s’han de fer front i modificar-les per expressions com: sóc capaç, ho aconseguiré, si els altres ho han fet jo també puc fer-ho …

Realitzar projeccions mentals visualitzant la situació

Utilitzar visualitzacions mentals pot ajudar a canviar certs pensaments negatius. El que es pretén aconseguir és poder dominar la conducta de parlar en públic agafant una postura més segura. En aquest aspecte, un pot fer l’exercici imaginant la sala, el públic on exposarà però adquirint una percepció positiva de la situació.

Iniciar conversa amb la gent del públic abans de començar la presentació

Els primers minuts d’una exposició són els més importants ja que el públic està més receptiu per captar una primera impressió. Per tal d’evitar els nervis en els primers minuts, és recomanable tractar d’establir algun tipus de conversa banal amb la gent del públic. D’aquesta manera, donarà més tranquil·litat al ponent.

Cercar la mirada d’una persona que et generi confiança i tranquil·litat

Una estratègia que pot ser molt útil és buscar els ulls d’una persona que et generi confiança o tranquil·litat.

Un cop localitzades aquestes persones, poden ser punts de referència quan es necessiti una major seguretat.

Tenir un guió sobre la presentació

Una bona preparació del tema a exposar pot donar més seguretat. La memorització delFobia-social discurs no és útil ja que un mínim oblit pot generar alts nivells d’ansietat. El que sí és recomanable és preparar-se bé l’estructura del que es dirà. Exposar exemples atreu molt més l’atenció del públic.

Assaig previ a l’exposició

La pràctica és molt important per reduir l’ansietat. Quan es té el domini del tema a exposar i l’estructura a seguir durant l’exposició, la seguretat millora i la por es redueix. Per aquest motiu, cal que hi hagi una preparació prèvia amb persones de confiança (família, amics …).

Exercicis de relaxacióFobia-social

Els exercicis de relaxació són de gran utilitat. Practicant amb una respiració forta i pausada (omplint els pulmons i expulsant a poc a poc) o realitzant exercicis de relaxació muscular (pressionant algunes parts del propi cos – tancar amb força els punys, tensar els braços …) ajuden a disminuir l’estrès.

Recollir informació sobre el públic

Tenir informació sobre el públic redueix l’ansietat ja que el desconeixement o el fet de no tenir el control total de la situació pot ser un factor generador de l’ansietat. Quan més informació es tingui del tipus de públic al que has de dirigir-te, millor preparació haurà.

Resumint el que s’ha comentat anteriorment, la capacitat de parlar en públic té tothom encara que hi ha gent que mostra més facilitat que altres. Tot i així, amb la pràctica s’aprèn.

D’altra banda, cal detectar i analitzar els aspectes a millorar i que la persona prengui consciència d’aquests aspectes. Un cop identificats per la pròpia persona, es poden millorar.

Finalment, cal tenir present que voler evitar les situacions de parlar en públic pot suposar una dificultat que cada vegada vagi a més, en canvi, afrontar-les ajuda a superar-les.

Anna Canals