Menú principal
TwitterFacebookLinkedIn
628.546.791
633.402.018
635.676.515
info@centrepip.com

628.546.791 - 633.402.018 - 635.676.515 - info@centrepip.com

Català - Español

Per què els psicòlegs no parlem de culpa?

Vivim en una societat carregada de situacions agradables i desagradables que ens fan buscar sempre un culpable d’allò que ens passa. Ja podem ser nosaltres mateix o les persones que ens envolten, però ens han ensenyat a que tot passa per una raó i que sempre hi ha algú culpable. No obstant això, quan es va a teràpia, la paraula “culpa” perd valor per transformar-la per “responsabilitat”.

Però … a què ve aquest canvi? culpa

Dins de la psicologia, el constructe “culpa” té una sèrie de connotacions que impedeixen el canvi, limitant la persona en el seu procés terapèutic. La culpa es tracta d’un sentiment que tenim les persones quan es trenquen les normes o regles establertes per a nosaltres mateixos. Per tant, una part important de la culpabilitat és subjectiva, depenent de les nostres pròpies normes i regles.

No obstant això, aquest sentiment desagradable únicament ens avisa d’aquesta norma que ha estat transgredida per nosaltres o per altres persones, sense generar canvis en la conducta doncs et quedes en el passat. Allò que ha passat i no hauria d’haver passat. En aquesta línia, és com si s’entrés en un bucle de retrets que genera altres emocions primàries com són la ràbia o la tristesa mantenint així l’estat disfòric.

Llavors,… amb què treballen els psicòlegs?

En teràpia, un dels treballs més importants quan hi van persones amb elevats sentiments de culpa cap a si mateixos, es basa en realitzar modificacions al respecte per superar aquesta emoció. Per a això, s’introdueix un nou constructe més proactiu i que permet minimitzar els efectes negatius de la culpa. En aquest sentit, els psicòlegs fem servir el terme de responsabilitat.

Molts us preguntareu sobre quina diferència hi ha entre la culpa i la responsabilitat. Moltes vegades s’utilitzen com a sinònims encara que no siguin 100% la mateixa paraula. Quan en una consulta s’introdueix la responsabilitat es canvia el prisma treball, ampliant les opcions de cara al futur.

Què és la responsabilitat?

Aquest constructe a diferència de la culpa, tendeix a veure la situació des d’una visió més àmplia i amb l’objectiu d’aprendre per al futur. És analitzar allò que ha passat per veure els aspectes que han fallat d’un mateix i dels altres, servint de motor del canvi. Quan alguna cosa és la nostra responsabilitat adoptem una posició de poder. Acceptem que, com a persones, ens equivoquem, però tanmateix estem disposats a fer el possible per solucionar la situació i procurar evitar que torni a succeir.

Per això mateix, des de la psicologia no preguntem qui és el culpable, sinó quina responsabilitat tinc jo en aquesta situació i com puc fer, d’ara endavant, perquè això no torni a passar.

Cristina Garcia