Menú principal
TwitterFacebookLinkedIn
628.546.791
633.402.018
635.676.515
info@centrepip.com

628.546.791 - 633.402.018 - 635.676.515 - info@centrepip.com

Català - Español

Què és l’agorafòbia

L’agorafòbia es pot definir com la por i l’evitació de llocs en els quals resultaria complicat sortir en cas d’haver-hi una emergència o patir símptomes d’ansietat. En aquest sentit, no tenen per què tractar de llocs tancats, sinó de qualsevol espai en què la persona consideri que les vies d’escapament són difícils o que pot resultar complicat rebre ajuda en cas de necessitar-la.

 Quins components té l’agorafòbiaansiedad-agorafobia1

Podem dividir l’agorafòbia en diversos elements:

  • Evitació de les situacions temudes. Alguns exemples freqüents són: anar en ascensor, anar a centres comercials, restaurants, cinemes o teatres, viatjar amb autobús, metro, avió o cotxe, etc.
  • Conductes defensives que permeten afrontar algunes situacions. Aquestes conductes minimitzen l’ansietat que s’experimenta ja que proporcionen tranquil·litat però ajuden, a la llarga, mantenen el problema. Anar acompanyat, prendre medicació, fumar, beure aigua o alcohol, portar amulets, analitzar i buscar on està la sortida més propera, situar-se a prop de la sortida poden ser alguns exemples de conductes defensives.
  • Ansietat anticipatòria o expectativa que es va tenir ansietat elevada al trobar-se en una determinada situació.
  • Por a la por. Les persones que pateixen agorafòbia, presenten por davant els propis símptomes d’ansietat pel que tendeixen a alarmar-se davant ells augmentant els símptomes presents.
  • Atacs de pànic o símptomes d’ansietat com mareig, nàusees, dificultat per respirar, visió borrosa, sudoració, tremolors, la por a tornar-se boig o a perdre el control o palpitacions.

 Pautes per superar l’agorafòbia

A l’hora de enfrontar-se a l’ansietat que apareix en l’agorafòbia és important seguir una sèrie de recomanacions. No obstant això, aquestes pautes no substitueixen la intervenció psicològica que en la majoria de casos és necessària.

  1. Aprendre a respirar i relaxar-se. Hi exercicis de respiració tranquil·la i profunda que permeten minimitzar les sensacions d’ansietat. Aquests exercicis poden ajudar a la persona a rebaixar els símptomes i poder anar afrontant les situacions.
  2. Exposar-se a les situacions temudes de manera gradual. En molts casos, les persones intenten superar les seves pors anant a aquells llocs que tenen por però, aquesta mesura, si la situació no és superada ajuda a mantenir i cronificar la por. Per això mateix, és important començar amb petits passos que permetin apropar a l’objectiu final. Per exemple, si es vol aconseguir anar amb metro es pot començar amb acostar-se a la boca del mateix durant uns dies, després entrar i esperar a l’andana, realitzar una parada, després dos, i així successivament. En resum, cal dividir la tasca en passos intermedis que permetin anar superant les situacions poc a poc.
  3. Valorar els pensaments incapacitants que apareixen davant aquestes situacions i intentar analitzar-los de manera objectiva. Cal veure el propi diàleg intern de la persona davant les situacions temudes i poder veure-les de manera objectiva. L’ansietat s’alimenta de la pròpia por, de les nostres pròpies alarmes. Per això mateix, aquestes alarmes han de ser analitzades des de les proves objectives i / o des de la possibilitat real que passin. No es tracta de dir únicament “Jo puc fer-ho”, sinó de valorar cada pensament de manera independent des del prisma de fins a quin punt pot ser cert o no.
  4. L’ansietat és una reacció que té un temps determinat sempre que un mateix no l’alimenti. Per això mateix, cal reconèixer que s’està patint en aquest moment sense intentar controlar-la o lluitar amb ella. Si s’evita aquesta lluita, la mateixa ansietat tendeix a disminuir amb el pas del temps. En la majoria de casos, els nostres pensaments i desitjos que ella desaparegui, tenen l’efecte contrari. Per això mateix, cal acceptar-la i esperar que disminueixi.

Cristina Garcia