Menú principal
TwitterFacebookLinkedIn
628.546.791
633.402.018
635.676.515
info@centrepip.com

628.546.791 - 633.402.018 - 635.676.515 - info@centrepip.com

Català - Español

Ràbia, què ens diu i com expressar-la?

De sempre ens han explicat que hi ha emocions positives i negatives. No ploris, no cridis, no t’enfadis, … són frases que s’utilitzen per evitar la tristesa o l’enuig però oblidant-se de les funcions bàsiques d’aquestes emocions. En aquest article, volem centrar-nos en la ràbia o la ira. Aquesta emoció, presents en totes les persones sol ser un motiu de consulta habitual tant a l’inici com durant les intervencions. Es tracta d’una emoció prohibida per a moltes persones, un tabú que no ens permetem i al inhibir-la podem crear-nos nous problemes de caràcter físic i psicològic.

Què és la ràbia?
La ràbia és una emoció primària que activa les nostres funcions de supervivència. És un indicador que estem sent amenaçats i tractats de manera injusta pel que ens prepara per a la defensa. És a dir, es tracta d’una emoció activa i, per tant, ens mou a realitzar una acció.
Així mateix, com tota emoció, el seu efecte és passatger i limitat en el temps.

Perquè inhibim la ràbia?
Normalment existeixen 3 causes principals per les quals les persones tendeixen a no mostrar aquesta emoció.

  • La creença que a l’estar enfadat són males persones. Són persones que mostren un pensament dicotòmic i consideren que posar límits als altres i / o sentir emocions negatives els transformen en males persones.
  • Por a semblar-se a algú o alguna cosa que no els agrada. Cada persona té les seves pròpies experiències i, en moltes ocasions, haver estat relacionat amb persones de mal caràcter els fa evitar ser-ho ja que no volen ser com ell/a.
  • Tenen por de perdre el control si deixen anar la ràbia que senten.

Conseqüències d’inhibir la ràbia?
Quan no expressem la ràbia, en el fons, estem creant una situació en què permetem que se’ns tracti injustament. Per tant, al no defensar-nos a nosaltres mateixos, afavorim que es creïn noves situacions d’injustícies i/o tractes indignes. Tot això comporta frustració, inseguretat, decepció, tristesa, somatitzacions,…

Com s’identifica la ràbia?
En aquest sentit, cal primer de tot aprendre a identificar la ràbia ¿on la noto ?, de quina manera ?, en què part del cos?, … Al tractar-se d’una emoció activa, físicament els canvis són molt evidents ens permetem o no l’emoció. Augment de les pulsació i de la temperatura corporal, tensió a les espatlles, celles arrufades, punys tancats, etc. Si ens centrem en el nostre propi cos, el fet de donar-nos troba d’aquesta emoció pot resultar més fàcil.
En aquesta línia, quan identifiquem aquestes sensacions cal preguntar-nos:

  • Què m’ha ofès? Un comentari, una mirada, un gest,..
  • Quin significat té per a mi? Em considera una persona no vàlida, m’està insultant, m’ha faltat al respecte,…
  • És realment important?
  • És cert PER A MI? De vegades, no és tant el que l’altra persona ens ha dit, sinó allò que ens remou a nosaltres. Per tant, algú pot insultar-nos però si no ens afecta, no ens generarà ràbia. En canvi, si justament diuen allò que ens fa mal i / o on ens sentim més febles, pot ser que l’emoció es dispari.

Com puc / vull expressar-ho?
Tal com hem comentat, la ràbia ens permet defensar-nos i dir “Aquest / a sóc jo” per així evitar que aquestes emocions i records s’enquistin. En aquest punt, un cop conscient de l’emoció hem de trobar la manera d’expressar i deixar sortir aquesta ràbia.
Per a això existeixen diferents opcions i cada persona, ha de decidir, quina és la més oportuna en aquest moment i amb aquesta situació.

  • Dient-li-la persona: En aquestes circumstàncies s’ha de plantejar de quina manera, en quin to, en persona, per escrit, com respondré, què li vull demanar, etc.
  • Realitzant una activitat que permeti treure el malestar: esport cardiovascular, dibuixar i / o gargotejar, exercicis de relaxació i / o respiració, tocar un instrument,…

En algunes situacions, l’emoció és tan intensa que necessitem un pas previ per poder rebaixar la intensitat de la mateixa i comunicar-nos de manera adequada. Per això mateix, exercicis i / o activitats com les que s’han comentat anteriorment poden facilitar el procés aconseguint una rebaixa de la càrrega emocional i, per tant, una major capacitat per comentar allò que ens ha molestat de manera correcta.

Per acabar, no es tracta d’anar ensenyant les dents. Al contrari, es tracta de fer un exercici d’intel·ligència emocional per poder reconèixer aquesta emoció prohibida i aprendre a gestionar-la per augmentar el nostre propi benestar.

Cristina Garcia

Num Col 15671