Menú principal
TwitterFacebookLinkedIn
628.546.791
633.402.018
635.676.515
info@centrepip.com

628.546.791 - 633.402.018 - 635.676.515 - info@centrepip.com

Català - Español

¿Cuándo podemos sospechar que un niño tiene TDAH?

El trastorn de dèficit d’atenció (TDAH) és un dels trastorns infantils que més preocupen als pares per la repercussió que té en el rendiment escolar i en el funcionament diari. Per poder realitzar un diagnòstic correcte, els professionals requerim d’informació del desenvolupament general del nen. És a dir, la informació sobre com ha anat creixent el nen, l’assoliment de les diferents fites evolutives, … Tot això, juntament amb les proves apropiades permetrà diferenciar el TDAH d’altres dificultats amb les que pot compartir part de la simptomatologia.

A continuació, us presentem un llistat amb indicadors del TDAH que poden aparèixer al llarg de tot el desenvolupament. És important tenir en compte, que aquests senyals simplement ajuden a emplenar el diagnòstic, sense ser determinants en cap moment.

En relació als nadons i els primers anys de vida, trobem:

  • Temperament difícil, és a dir, ploren amb facilitat, són difícils de consolar,…
  • Problemes amb l’alimentació i amb el somni
  • Dificultats per adaptar-se a situacions noves ia estímuls inesperats. Aquest fet provoca reaccions desproporcionades en aquestes situacions.
  • Nivell d’activació excessiu
  • Maldestra a la coordinació motriu
  • Dificultats en el desenvolupament del llenguatge
  • Facilitat per patir accidents o lesions com a conseqüència dels moviments excessius

D’altra banda, en l‘etapa de preescolar i infantil destaquen:

  • Un nivell elevat d’activitat i d’inquietud motora, la qual és independent del context. Per exemple, l’activitat i moviments que realitzen són iguals a la classe que quan juguen al pati.
  • Dificultat per a l’adquisició d’hàbits d’autonomia com vestir-se, anar al lababo, … Quan es fan una mica més gran, necessiten atenció i supervisió continua per poder complir petits objectius
  • Tendència a desobeir
  • Jocs immadurs per la seva edat
  • Falta de cooperació amb les activitats de grup, realitzant jocs individuals o aplicació de les pròpies normes als altres jocs
  • Dificultats de relació entre pares i fills
  • Persistència amb les demandes que realitzen, observant-se una baixa tolerància a la frustració. Com a conseqüència, tenen una tendència a enfadar-fàcilment i manifestar rebequeries

Durant l’etapa escolar s’observen els següents indicadors:

  • Problemes d’atenció selectiva i / o sostinguda. La distracció durant les hores de classe són molt freqüents.
  • Baix rendiment acadèmic i dificultats per respondre a les exigències dels aprenentatges
  • Dificultat per seguir les normes
  • Dificultat per aprendre de l’experiència, tornant a repetir els mateixos errors i accions
  • Els costa avaluar les conseqüències dels seus actes, de manera que aparenten tenir poca consciència de la perillositat
  • Possibles problemes emocionals com baixa autoestima, com a conseqüència dels retrets constants i els resultats negatius
  • Dificultat per adquirir hàbits d’higiene i acadèmics
  • Els deures i les tasques es presenten brutes i descuidades
  • Perd i oblida objectes importants com a material escolar o peces de roba

Cal tenir en compte, que tots aquests senyals esmentats no són exclusius del TDAH. Per aquest motiu, cal realitzar una avaluació acurada i amb proves estandarditzades per poder arribar a un diagnòstic el més fiable possible. No obstant això, la presència o no d’alguns d’aquests ítems pot facilitar la discriminació del TDAH enfront d’altres tipus de dificultats.

Cristina Garcia