Menú principal
TwitterFacebookLinkedIn
628.546.791
633.402.018
635.676.515
info@centrepip.com

628.546.791 - 633.402.018 - 635.676.515 - info@centrepip.com

Català - Español

Prendre decisions, per què ens causa por?

A l’hora de plantejar-nos canvis importants en la nostra vida, les pors i les inseguretats se’ns fan més patents. Tot allò que ens torna més viscerals i que ens fa fugir o lluitar, es materialitza davant nostre dificultant la presa de decisió.

Per què passa això?

Tant l’educació que hem rebut com els nostres propis trets de personalitat influeixen en aquestes situacions. En algun moment, hem creat pors o incerteses que ens fan valorar determinades situacions com més o menys insegures.

Davant la presa de decisions, podríem dir que és com si obríssim una porta al desconegut o diferent. Ens plantegem sortir de la nostra zona de confort, apareixent l’ansietat i la por com a mecanismes per protegir-nos.

Per què parlem de zona de confort?

Prendre una decisió que impliqui un canvi, vol dir deixar la nostra zona coneguda. Abandonar el nostre ambient segur, per entrar en un món desconegut que podem anticipar com a molt esperançador o com a molt tenebrós. En resum, l’únic que tenim clar és que en prendre la decisió, el que coneixem canviarà.

D’on apareix la por?

De nosaltres mateixos, de les nostres interpretacions sobre les conseqüències i els riscos que hi ha. La nostra pròpia pel·lícula mental que magnifica aquells fantasmes que ens acompanyen, recordant que qualsevol petit canvi ens pot portar a una situació desagradable. És per això mateix que evitem. Evitem prendre la decisió, evitem enfrontar-nos al canvi, ens quedem estàtics esperant que la situació canviï per si sola o una altra persona prengui la decisió per nosaltres.

I, d’aquesta manera, ens sentim segurs i a gust?

Aquest mecanisme pot funcionar un temps, però a la llarga comporta conseqüències. Frustració, ansietat, tristesa, etc. No decidir i evitar produeix que amb el temps sentim que la vida no depèn de nosaltres mateixos, que els altres la guien, fa que perdem autoestima o no ens sentim valuosos.

Per tant, no, no ens sentim segurs i a gust.

Llavors què fem?

Cal escoltar-nos i actuar per poder aconseguir allò que necessitem i/o desitgem. Hem d’introduir els canvis que calguin. A poc a poc, pas a pas, però anar traient el cap per veure que ens envolta. En aquest sentit, igual que la por ens diu tot allò que pot anar malament, hem de crear una veu que li conteste i ens permeti preguntar-nos “i si fos millor?