Menú principal
TwitterFacebookLinkedIn
628.546.791
633.402.018
635.676.515
info@centrepip.com

628.546.791 - 633.402.018 - 635.676.515 - info@centrepip.com

Català - Español

Trastorn d’Aprenentatge No Verbal

Què entenem pel trastorn de l’aprenentatge no verbal (TANV)?

DESEMPLEO 2El TANV és un tipus de trastorn que afecta a nivell neurològic, concretament a les funcions de l’hemisferi dret.

La simptomatologia principal que solen mostrar els nens amb aquest trastorn engloba les dificultats visual-perceptives (com les dificultats a l’hora de reorganitzar els exercicis en un full) i la cal·ligrafia alterada. Quan són més petits solen destacar per la gran riquesa de vocabulari que utilitzen i, de vegades, això fa que es emmascarin els problemes que presenten a nivell de comunicació no verbal, és a dir, problemes per identificar les emocions, per entendre els gestos o les situacions socials i per captar el doble sentit de determinades expressions lingüístiques.

Quina diferència hi ha entre un TANV i un T.Asperger?

Determinats estudis que s’han realitzat afirmen que un és la continuïtat de l’altre, és a dir, tots dos mostren els mateixos símptomes encara que en el Trastorn Asperger la simptomatologia es presenta molt més accentuada. També cal dir que els TANV mostren menys rigidesa i les dificultats a l’hora d’interpretar les situacions socials no estan tan afectades.

Com se senten aquests nens?

A mesura que arriben a l’adolescència la problemàtica augmenta ja que en aquestes edats els nens ja tenen estratègies per afrontar determinades situacions socials. En l’àmbit escolar se senten perduts ja que no arriben a comprendre determinades situacions, les relacions amb els seus companys canvien, són desplaçats pels seus iguals i és aquí quan es donen compte que són diferents. A causa de la dificultat d’entendre els altres i que els altres els entenguin, comencen a manifestar negació per anar a l’escola i en els moments de pati és on mostren més aquesta angoixa. Aquesta situació viscuda dia rere dia els genera alts nivells d’ansietat i com a conseqüència busquen la sobreprotecció de l’adult. Amb l’adult se senten protegits i compresos i és per aquest motiu que, moltes vegades en les escoles busquen més socialitzar-se amb els mestres que amb els propis companys.

Què poden fer els mestres davant d’aquesta situació?

A causa de que aquest trastorn és poc habitual, molts mestres no saben com afrontar aquesta situació. És de gran importància que hi hagi un assessor darrere, ja sigui un professional intern del propi centre com un professional extern.

Molts d’aquests nens amb CI (Coeficient Intel·lectual) alt es perceben a si mateixos com els “tontos de classe” quan realment amb una adaptació adequada són altament funcionals.

Què hem de tenir en compte abans d’intervenir?

És important comprendre’ls ja que ells mateixos se solen definir com “incompresos”. És important oferir-los eines perquè aprenguin a desenvolupar-se de manera autònoma però també cal que nosaltres ens adaptem a les seves necessitats. Cal tenir en compte que ells han d’aprendre estratègies que per a la resta de la gent es creen de manera innata, per tant, han de fer un doble esforç.

Finalment, quines estratègies es poden donar a l’escola per millorar la situació d’aquests nens?

El mestre ha de assegurar-se que el nen amb TANV comprèn correctament el que se li demana, si no fos així, se li torna a explicar amb un llenguatge senzill intentant evitar comentaris amb certa ambigüitat o que es sobreentengui. A més, per potenciar l’autonomia, cal anticipar el temari o les tasques que realitzarà durant el dia per reduir l’angoixa que solen manifestar davant aquelles situacions inesperades. És important també compaginar les tasques escrites a mà amb les tasques escrites amb ordinador i sobretot evitar la còpia a mà d’enunciats i de textos llargs a causa de les dificultats que solen manifestar en motricitat fina.

Finalment, per poder fer una bona intervenció amb aquests nens s’ha de conèixer les seves característiques personals i les necessitats de cada un d’ells i tenir en compte que cada nen és únic i encara compartint la mateixa problemàtica, l’enfocament de la intervenció ha de ser personalitzat .

Anna Canals