Menú principal
TwitterFacebookLinkedIn
628.546.791
633.402.018
635.676.515
info@centrepip.com

628.546.791 - 633.402.018 - 635.676.515 - info@centrepip.com

Català - Español

Com reforçar al teu fill?

Quan ens parlen de com s’ha d’educar als nens i als adolescents, sempre es destaca el paper dels reforçadors i dels càstigs. El concepte de què són segurament es prou clar per tothom, però on mostren una major dificultat és a l’hora de saber cóm fer-ho per obtenir els millors resultats. En aquest sentit, tot i que ambdós conceptes quedin prou clar, sabríem cóm aplicar-los per obtenir els millors resultats? És precisament en aquest cóm on podem trobar un major nombre de dificultats. Per aquest motiu, us presentem una sèrie de pautes orientades aquesta fita.

Per començar, per reforçar s’entén el fet de premiar o fer que el comportament adequat del nen rebi unes conseqüències positives. D’aquesta manera, es potencia que es duguin a terme amb una major freqüència. En canvi, castigar seria proporcionar conseqüències negatives al realitzar un determinat comportament amb l’objectiu de disminuir la seva freqüència.

Un altre aspecte a tenir en compte és la varietat de reforçadors positius i negatius que existeixen així com ladiferent valoració que se’n deriven de cadascú. Com a tipus de reforçadors trobem els materials (dolços, diners,…), d’activitat (anar al cinema, fer activitat conjunta,…) i socials (una felicitaciió, una mirada, una carícia,…). A mesura que augmenta l’edat, els reforçadors socials adquireixen una major importància, tot i que, com en la majoria de fets, depèn de la situació o de la personalitat amb la que ens trobem

Centrant-nos exclusivament en els reforçadors, podem identificar les següents pautes bàsiques:.

En referència als premi:

  • Han de ser coses que els nens o adolescents vulguin o desitgin ja que tindran molt més valor d’atracció. S’ha de tenir en compte que no demanaran les mateixes coses un nen de 5 anys que un jove de 15 anys. Per aquest motiu, és molt important conèixer que li agrada o li vingui de gust.
  • Han d’estar relacionats amb la conducta que ell hagi fet. Si estem premiant a una persona per estudiar durant més d’una hora, podem deixar-li més de 30minuts de televisió o d’ordinador ja que està vinculat amb la seva activitat anterior. D’aquesta manera aprèn que el temps d’esforç es premia amb temps d’oci.
  • S’ha d’evitar saciar el premi o avorrir-ho. Quan s’esgota el poder d’un reforçador, ja no actua com a tal i, llavors, ja no serveix per a motivar. Per aquest motiu, cal anar regulant els premis que es van donant. A mesura que vagi millorant la conducta, s’ha d’anar augmentant l’exigència de manera que necessiti un major rendiment per obtenir el premi.

En relació a cóm fer-ho:

  • Procurar donar el premi de la manera més immediata possible, especialment amb els nens més petits. En ocasions, no ens és possible llavors cal recordar-li que serà premiat tant aviat com sigui possible. El nen ha d’aprendre que quan se’l premia és com a conseqüència d’una bona acció.
  • Valorar el procés més que el resultat. Independentment del resultat final, s’ha de tenir en compte l’esforç, especialment en els primer moments. Mica en mica, es podrà augmentar l’exigència però en un primer moment, les primeres passes són tan importants o més que el resultat final.
  • Ha de ser sistemàtic. El nostre criteri no ha de canviar segons el cansament o el nostre estat anímic. Encara que sembli poc important, és un dels fonaments a tenir en compte ja que es l’única manera que ells aprenguin realment que s’espera d’ells.

Finalment, cal destacar que pel propi benestar dels nens i dels adolescents, és molt millor premiar que castigar. S’ha de procurar potenciar una educació des d’una perspectiva positiva, augmentant d’aquesta manera la confiança i l’autoestima.

                                                                                                           Cristina Garcia