Tu pots, només has de creure en tu
Des que som petits, els nostres pares, professors, amics, etc ens han repetit una frase molt innocent “no pots“. Aquesta frase, que sembla que no té conseqüències a nivell general, és desastrosa en molts moments per al desenvolupament de les persones. Quan els diem als nens que no poden fer alguna cosa, els estem dient que són incapaços. Per tant, estem minant la seva autoestima i, amb això, les ganes de arriscar-se i/o fer coses noves o diferents. Amb el pas del temps, aquesta frase se’ns ha pogut repetir tantes vegades que podem arribar a interioritzar-la creient que no podem fer moltes de les tasques que ens envolten.
No obstant això, no sempre és així. Cal valorar cadascuna de les situacions de manera independent per saber si podem o no. Anem a veure …
Perquè no pots?
- Raons físiques
En ocasions, hi ha motius del context que ens limiten per aconseguir els nostres objectius. Per exemple, una persona de baixa estatura potser li costi arribar a l’últim prestatge a la cuina. No obstant això, en aquestes situacions hem de valorar què podem fer per aconseguir-ho i quins recursos tenim al nostre abast. Seguint l’exemple, podria ser pujar a una cadira i/o una escala. En aquest sentit, com més alternatives creem, més fàcil serà trobar una solució que ens convingui i ens faciliti la consecució del nostre objectiu.
- Manca de pràctica
Un altre motiu freqüent és la falta de pràctica o entrenament. Aquest fet està especialment relacionat amb les habilitats de les persones. A dia d’avui, jo no puc tocar una cançó amb una guitarra ja que mai he après a fer-ho. Malgrat tot, si entreno i practico, puc arribar a dominar-la. Potser mai soni com la versió original ja que les meves capacitats musicals no m’ho permeten, però sí que podré tocar-la i les persones del meu voltant la reconeixeran. En aquest sentit, s’ha de tenir en compte que hem de valorar sempre les nostres capacitats i, per tant, establir objectius realistes. Així mateix, no hem d’oblidar que entrenar ens dóna aquesta oportunitat de poder fer-ho, però, això requereix un temps i un esforç que no sempre volem invertir. En el teu cas, estàs disposat a invertir-lo?
- Por
Les pors en general ens resulten limitants, ens fan veure les coses de manera exagerada bloquejant-nos i impedint que avancem. Quan ens neguem a fer alguna cosa per la por, simplement estem alimentant-la i fent-la més gran. Per això mateix, quan sentim que és aquesta la que no ens permet fer alguna activitat, hem de mirar d’afrontar-la i valorar-la de la manera més objectiva possible. Veure les conseqüències a curt o llarg termini pot ajudar-nos en aquest procés. Per exemple, preguntes com què és el pitjor que podria passar?, Seria assumible?, Quant de temps m’afectarà?, Serà per a tota la vida?,… poden ser de gran ajuda per mirar i enfrontar-nos a la por que ens paralitza.
- No depèn directament de tu
L’atzar o les decisions que depenen d’altres persones s’han de tenir en compte a l’hora de valorar si podem fer alguna cosa. Hi ha situacions en les que no podem fer res, perquè realment no depenen de nosaltres. Per exemple, per molt que ens agradés que la nostra parella deixés de fumar, no podem aconseguir-ho ja que és una cosa que no depèn de nosaltres. Fem més o menys, és una decisió que està en mans d’una altra persona. En aquestes situacions, és recomanable valorar el nostre nivell de responsabilitat en l’objectiu així com el control que exercim en la situació per poder evitar-nos un malestar que no ens correspon.
- És un impossible
La mentalitat positiva ens ajuda en molts moment a fer front a problemes del dia a dia. No obstant això, hem de mantenir-nos dins dels aspectes que són assumibles. Per molt que m’agradi poder volar, no puc fer-ho per mi mateixa, necessito un aparell que m’ho permeti. Així mateix, amb alguns desitjos plausibles també hem de valorar la seva veracitat o probabilitat de consecució.
En definitiva, intentem canviar aquesta frase que diem als petits. Deixem els “no puc” per altres alternatives més saludables per a nosaltres mateixos, la nostra autoestima i les persones que ens envolten.
