T’han dit que tens una malaltia crònica, i ara què?

T’han dit que tens una malaltia crònica, i ara què?

Quan t’informen que tens una malaltia crònica, per a tota la vida, pots experimentar un còctel d’emocions i sensacions difícil de catalogar. Moltes vegades, el procés d’acceptació i assimilació d’aquestes notícies pot ser lent i requerir ajuda de professionals. Així i tot, a Centre PiP volem indicar alguns dels punts que poden aparèixer en aquestes situacions per tal de normalitzar aquestes vivències:

  1. El dol: primer de tot cal saber com superar-lo. Encara que normalment associem el dol a les morts o ruptures, quan t’informen que tens una malaltia crònica, has d’enfrontar-te a la pèrdua d’una part de la teva vida anterior. Des del dia D, les coses canvien per a tu, tens una etiqueta que t’acompanya i que et pot afectar més o menys en funció del diagnòstic, el pronòstic, les conseqüències a llarg termini, el teu moment vital, etc. Per tant, és freqüent que durant els primers dies, setmanes i mesos experimentis les diferents fases del dol: xoc, negació, ràbia, depressió i acceptació.

  2. Milers de preguntes i/o dubtes són freqüents en aquests moments. Tot això no fa més que augmentar el teu nerviosisme i ansietat però tot i així no pots parar-ho. Sembla que els engranatges del teu cervell funcionen a mil per hora i d’una pregunta salten a una altra. En aquestes situacions és important que les anotis i les comparteixis amb els professionals que corresponguin i els teus familiars. Pot ajudar-te classificar les preguntes segons temàtiques per saber qui seria la persona que et podria ajudar a resoldre aquell dubte. Així i tot, tingues en compte que hi ha preguntes en què la resposta pot ser un “No ho sé”, “Es veurà amb el temps”, … Tot i la frustració que et creen aquestes respostes, formen part de les opcions vàlides.

  3. Voler saber-ho tot, JA! Lligat amb el punt anterior, igual que tens molts dubtes, vols aprendre tot el que hagis de saber des del minut 0. No obstant això, en la majoria de malalties això no és possible. Requereixen temps i anar assimilant la informació poc a poc. Marca’t objectius realistes en quant a l’aprenentatge i prioritza allò que és més bàsic per a tu i el teu dia a dia. Amb el pas del temps, aniràs ampliant la informació però intentar abastar-ho tot des del primer moment només et generarà frustració i decepció. Tingues paciència!

  4. Sentiments d’injustícia o culpa poden estar presents. Exemples com “Em passa a mi que em cuido més que altres persones”, “Si no hagués fumat, …” són freqüents en aquestes situacions. Fins i tot pots oscil·lar d’un a l’altre gairebé de forma automàtica. Permet-te vivenciar aquests sentiments, reconeix les emocions de por, ràbia o tristesa que poden acompanyar-te i expressa-ho com millor sàpigues. Protesta, escriu, dibuixa, plora, … Qualsevol emoció i pensament que tinguis són vàlids i, per tant, has de poder expressar-los d’alguna manera. Tingues en compte que per un primer moment tens molt a assimilar, de manera que pot ser alliberador, treure i expressar tot allò que et consumeix.

  5. Sensació de pèrdua de control de la teva vida. És freqüent pensar que ara hi ha un altre FACTOR (en majúscules) que determinarà la teva vida. No obstant això, no anem a negar que hi ha un nou element a tenir en compte, però, tu sempre ets el que decideix què fer en cada moment. No es tracta d’un lliure albir, sinó de poder aprofitar els teus recursos i capacitats per a aconseguir o apropar-te a les teves metes. Marca’t objectius, visualitza com els pots aconseguir i ves a per ells. Potser alguns hagis de modificar-los o ajornar-los per un temps i això pot fer mal, però no es tracta de desterrar-los per sempre.

  6. Fantasies de curació i/o recerca d’alternatives. Assimilar la condició de tenir una malaltia crònica és dur. Per això, és freqüent fantasiejar amb una solució màgica i/ o buscar fora dels protocols establerts. No obstant això, una malaltia crònica és aquella en la qual (a dia d’avui) no han trobat una cura i no desapareix per si sola. Per això mateix, procura no enganyar-te a tu mateix i dubta d’aquells que et plantegin el contrari. Segueix les indicacions dels professionals mèdics i, especialment, tingues present que la teva actitud i com et cuidis marcarà que la teva malaltia passi a ser o no el centre de la teva vida. Així mateix, recorda que no “Ets X” sinó que “Tens x”, evita que l’etiqueta determini qui ets a partir d’avui.

Si et trobes en aquesta situació i/o coneixes algú que l’estigui vivint i necessiti orientació, pot consultar amb els nostres psicòlegs en info@centrepip.com

Et pot interessar:

Deixa un comentari

Call Now Button