Aprofundint en el dol infantil

Aprofundint en el dol infantil

Fa un temps ja vam publicar un article sobre el dol infantil en el que vam parlar de la comprensió del concepte de mort, de com donar la notícia, les reaccions més habituals i com els podíem ajudar des de casa. Ara ens agradaria seguir aprofundint sobre qüestions que sabem que preocupen a les famílies i que sovint generen molts dubtes. 

Començarem primer revisant un seguit de mites i creences que es tenen sobre el procés de dol i els infants.

Creences sobre el dol infantil:

Frases i altres coses a evitar

Hem de vigilar molt el que es transmet als infants en aquests moments, tenint en compte que sovint s’ho prenen tot al peu de la lletra. Frases fetes com “ja va complir la seva missió”, “déu se l’ha endut”, “no som res”,… sovint poden portar a la confusió dels més petits.

Especialment hem d’evitar les següents frases:

  • El teu pare o mare ha marxat lluny i no tornarà en molt temps / Ha marxat de viatge: això pot generar la falsa expectativa que pot tornar en algun moment. A més, es poden sentir culpables d’aquesta marxa.
  • Va anar a l’hospital i es va morir: Això els pot fer pensar que quan algú va a l’hospital es pot morir, generant-los-hi sentiments intensos de por quan hi vagin ells o alguna persona significativa.
  • Es va morir perquè es va posar malalt: Tot i que és una expressió molt comú que fem servir i en la majoria de casos és certa, s’hauran de donar explicacions més detallades per a que no pensi que qualsevol que es posi malalt es pot morir.
  • Déu (o qualsevol ésser suprem) se’l va endur. Ha estat la voluntat de Déu. Déu se l’ha endut perquè l’estimava molt, etc. Això pot ser que vegi a Déu (o qualsevol ésser suprem) com a un ser maligne i desenvolupi por a que se’l pugui endur a ell o ella també (o a qualsevol familiar).
  • Ha anat al cel: Això pot fer que esperi veure a la persona al veure un núvol o pujar en un avió. Fins i tot pot manifestar la voluntat de pujar al cel a veure-la. És millor parlar del cos sense vida per a facilitar la comprensió de que és un cos que ja no pot funcionar i no podrà veure més.
  • Està dormit: Pot generar-li una gran por a quedar-se dormit i dificulta la comprensió de la mort.

Ha d’anar o no al funeral?

Aquesta pregunta acostuma a sorgir davant els nens i nenes petites ja que amb adolescents s’acostuma a tenir assumit que és adequat que hi vagin. A continuació us deixem una sèrie de factors a tenir en compte per a decidir-ho:

  • Edat dels infants: No es recomanable que hi vagin nens/es molt petits/es. A partir dels 7 anys aproximadament (o abans si el nen o la nena són prou madurs) acostumen a estar preparats/des per a participar dels rituals i processos d’acomiadament familiars.
  • Desig de ser-hi: Si els nens/es expressen la voluntat de ser-hi el més recomanable és no negar-se. El que mai podem fer és obligar-los a ser-hi. Per tant, se’ls hi haurà de preguntar directament que volen fer.
  • Explicació prèvia de la situació: S’ha de poder explicar a l’infant com serà la situació i el que veurà per a que pugui decidir si vol participar de la mateixa o no.
  • Presència d’una persona adulta que l’acompanyi en tot moment: És molt important que hi pugui haver una persona adulta de confiança que estigui per l’infant acompanyant-lo en tot moment.
  • Relació amb la persona que s’ha mort: Si la relació amb la persona que s’ha mort era molt bona i hi havia un bon vincle és convenient que tingui l’oportunitat d’acomiadar-se, sinó no té gaire sentit que hi assisteixi.

Hi ha moltes altres qüestions de les que podríem estar parlant però ens estendríem massa amb l’article així que si teniu dubtes ens podeu escriure a info@centrepip.com o trucar als  telèfons del centre.

Deixa un comentari

Call Now Button