Malgrat que els mitjans de comunicació i els polítics cada cop llencin més missatges de que la crisi ha acabat o estem sortint de la mateixa, molts infants i moltes famílies encara es troben immersos en situacions socioeconòmiques molt precàries. Ens trobem que una gran part dels infants no poden assistir a una assistència psicològica adequada degut a la falta de recursos del sistema de salut pública i de les seves famílies.
Si bé és cert que existeixen grans professionals en la xarxa de salut pública, la meva experiència és que sovint es troben saturats i això genera que només puguin veure als infants amb una periodicitat d’un cop al mes, en molts casos insuficient per a tractar els problemes que aquests pateixen.
Un altre dels aspectes a tenir en compte en l’atenció d’aquests menors, és que sovint les avaluacions i les intervencions es plantegen des d’una perspectiva purament clínica, explicant els comportaments d’aquests infants des d’un punt de vista dels trastorns mentals, sense tenir en compte el context social on es duen a terme. Molts dels comportaments que els nens, nenes i adolescents presenten en aquestes situacions no sempre responen a trastorns mentals, sinó que moltes vegades es tracta de reaccions a les situacions per les que estan passant ells i les seves famílies. Això no vol dir que no s’hagin de tractar, sinó que els professionals que treballem en aquest sector hem de disposar d’una mirada amplia, que vagi més enllà i ens permeti treballar els aspectes psicològics i socials de cada cas, de manera individualitzada.
En el treball amb els infants és importantíssim treballar amb les famílies, però en el context de la infància i l’adolescència en risc es converteix en un aspecte imprescindible per a poder obtenir resultats. Amb les famílies, a banda de treballar els aspectes que tenen relació amb els seus fills i filles, també serà molt important treballar les seves vivències de les situacions i ajudar-les a millorar la situació en la que es troben, dotant-les de recursos personals per a que puguin ser capaços d’aconseguir aquesta fita.
Al llarg dels anys que porto atenent a aquest tipus de població una de les coses que he aprés ha estat que cada sistema familiar és un món i els professionals hem de fer l’esforç d’estar contínuament adaptant-nos a les noves situacions amb les que ens trobem, fet que implica tenir una ment oberta, lliure de prejudicis i estant en constant formació.
Per sort, en l’actualitat, existeixen moltes experiències d’èxit dutes a termes per professionals i entitats que treballen en aquest sector i que atenen a persones en aquest context de manera gratuïta o a preus econòmics molt reduïts. Des del meu punt de vista cal potenciar aquest tipus d’intervencions i augmentar el nombre d’ajudes públiques per a que es puguin seguir donant a terme i així poder atendre a un major nombre d’infants que ho necessitin.
No hem d’oblidar que els nens, nenes i adolescents d’avui dia són alhora les persones més vulnerables, que més pateixen els efectes de la falta de recursos i el nostre futur i, com a tal, els hem d’educar i cuidar al màxim!
Per a més informació podeu escriure a info@centrepip.com
