En aquestes dates molts nens i nenes acaben l’etapa educativa de primària pel proper curs començar els estudis de la ESO a un institut. Tant pares com nens han pogut anar a vàries xerrades, portes obertes, etc on els hi han informat del funcionament de l’ESO, però…
Què implica realment el canvi de cicle de primària a la ESO?
Per començar, els nens i nenes passaran de tenir un professor principal, el seu tutor, qui impartia la majoria de les matèries (excepte algunes específiques com música i educació física), a tenir múltiples professors, un per cada una de les assignatures i un tutor amb el que faran classe unes 3-4h a la setmana. Aquest és un canvi important ja que passen de tenir un referent clar i molt proper que els acompanya en el seu dia a dia, a haver d’acostumar-se a diferents maneres de fer de cada un dels docents i a no tenir aquesta figura de proximitat que tan bé els coneixia. Molts dels alumnes es senten perduts en aquests moments. Als tutors de secundària, a més, per molt que ho desitgin, els hi serà molt difícil tenir un coneixement profund dels nens com el que tenien els de la primària.
Per altra banda tant si els alumnes segueixen en el mateix centre on van fer la primària, com si no ho fan, canvien d’espai físic. Alguns van a un altre edifici i altres canvien de zona i/o d’instal·lacions dins del mateix centre. Aquest fet, encara que sembli banal també s’ha de tenir en compte ja que passen d’estar en un espai en el que han estat molts anys, que coneixen i senten com a seu, a un lloc nou i, en molts casos desconegut, que els fa sortir de la seva zona de confort i requereix una nova adaptació. A això se li afegeixen nous companys/es, amb els que conviure i fer vincles, i un nou ambient ple de persones d’altres cursos molt més grans que ells. Passen de ser els grans de l’escola a ser els petits de l’institut sentint-se més insegurs. Molts dels nois i noies presentaran angoixes i pors davant aquest nou escenari.
No cal oblidar que tots aquests canvis es donen en una etapa evolutiva de canvi de la infantesa a l’adolescència, una etapa de crisi en sí mateixa. En el moment que comencen la secundària, molts nois i noies estan en etapa pre-adolescent però també hi ha un bon grapat que encara es mostren molt infantils. A nivell maduratiu hi haurà alumnes que tindran moltes dificultats per adaptar-se a tots aquests canvis i desenvoluparan simptomatologia de tipus emocional com angoixes, sentiments de desesperança, pors, inseguretats, etc., que els hi generarà un elevat nivell de malestar i que dificultarà poder concentrar-se a classe, tenir relacions adequades amb els companys i, inclòs, acabarà afectant al clima familiar ja que sovint anirà acompanyada de trastorns de conducta que abans no es donaven. En la majoria dels casos aquesta simptomatologia serà transitòria i anirà disminuint fins a desaparèixer, però en altres és possible que acabin requerint l’ajuda d’un professional que els acompanyi en el procés.
Per últim i no menys important hem de centrar-nos en aquells nens i nenes que presentaven dificultats d’aprenentatge a la primària (TDAH, dislèxia, problemes de comprensió, raonament, atenció,…). Aquests són els que tindran més problemes a nivell acadèmic i notaran més el canvi en aquest aspecte. En alguns casos arribaran amb dictamen o amb un informe psicopedagògic d’un especialista, fet que ajudarà als professors a entendre les dificultats de l’alumne i fer adaptacions en les matèries en cas que es consideri necessari. Per tant, si no teniu una valoració feta i la considereu necessària, l’estiu és un bon moment per demanar-la i iniciar així la secundària amb la máxima informació a facilitar als instituts.
Així que pares, mares, si teniu un/a fill/a que estigui en el canvi de la primària a la secundària armeu-vos de paciència i acompanyeu-lo/a en aquesta etapa que per ells resulta tan estressant!!
Per a més informació ens podeu escriure a info@centrepip.com
Et pot interessar:
