Com ajudar als infants a organitzar-se?

Com ajudar als infants a organitzar-se?

Al centre molt sovint ens arriben nens i nenes que, malgrat tenen bones capacitats acadèmiques, presenten resultats per sota del que s’hauria d’esperar. Indagant a la història escolar i parlant amb la família sovint veiem que la causa radica en dificultats per organitzar-se. És a dir, es tracta d’infants que o bé no tenen uns bons hàbits creats o bé no saben com gestionar l’estudi de les matèries, la planificació de les tasques, etc.

No és infreqüent veure també que aquesta dificultat per organitzar-se no només es dona en l’estudi sinó que també es reflexa en el seu funcionament quotidià, arribant a nivells màxims a l’adolescència. Contra més desorganització menys capacitat per a centrar-se tindran els nois i noies, per la qual cosa és un aspecte a treballar.

Què podem fer com a pares?

  • Establir rutines des de petits i hàbits. Les rutines els ajuden a seguir uns passos determinats cada dia de manera automàtica. Per exemple, si s’estableix l’hàbit o la rutina de rentar-se les dents després de sopar, molts infants ho faran de manera automàtica, sense que els hi costi esforç. Igual passarà si s’estableix l’hàbit de posar-se a fer deures o estudiar quan arribin cada dia a casa, molts ho faran de manera automàtica i evitarem discussions o, fins i tot, que es recordin que tenen tasques pendents a les 8 de la nit i comenci l’estrés. Així els hi serà més fàcil organitzar-se.
  • Ensenyar-los a planificar, tant les tasques acadèmiques com les activitats en família. Planificar és clau per a tenir una bona organització i no s’ha de dirigir només a l’estudi. Inicialment els podem ajudar a organitzar-se les tasques escolars amb un horari o una planificació setmanal on hi surtin reflexades tant les activitats acadèmiques com les no acadèmiques (temps de deures, temps de jugar, activitat extraescolar, …). No es tracta de que siguem nosaltres qui realitzem aquesta planificació sinó que ens asseguem amb els nostres fills i filles per a ajudar-los a que ho facin per si mateixos. A mesura que vagin agafant autonomia poden fer-ho sols i soles i nosaltres tan sols revisar el resultat final. Quan vagin a cursos superiors a la planificació hauran de tenir també en compte el temps que triguen per estudiar una determinada assignatura o realitzar els treballs. A més podem demanar ajuda per planificar activitats quotidianes com, per exemple, que s’ha d’anar a comprar abans d’anar al supermercat o quins passos hem de fer per organitzar unes vacances, podent participar de manera conjunta en les decisions familiars i deixant la porta ben oberta a les seves propostes.
  • Dividir les grans tasques en tasques més petites com si seguíssim els passos d’una recepta. A vegades quan hem de realitzar una tasca molt complicada no sabem per on començar. Dividir les tasques en petits passos més assolibles pot ser molt útil per a poder endreçar el seu cap. Per exemple, si han de realitzar un treball a l’escola, pot ajudar-los pensar primer quins passos s’han de fer (escollir la temàtica, fer apartats, buscar informació, desenvolupar cada un d’aquests apartats, fer un índex, portada, …) i marcar un ordre per realitzar-los un a un.
  • Fomentar que hi hagi un ambient endreçat. Si els nostres fills i filles estan rodejats de desordre serà molt difícil que es puguin centrar. És important que es potencií que a casa hi hagi un mínim d’ordre tant a les estances comunes com a les individuals i, especialment, que el lloc d’estudi estigui el més lliure possible d’estímuls distractors i amb el material ben organitzat. En el cas de les noies i els nois adolescents, que solen ser més desendreçats, s’han de posar poques normes d’ordre però clares i fàcils de complir. Per exemple, no pot ser que a la taula d’estudi hi hagi roba per sobre tirada però si aquesta està a sobre una cadira, per molt que ens agradaria que estigués al seu lloc, tampoc hem d’insistir en excés si ha de ser un conflicte constant.
  • Fer llistes de les tasques fetes i les que queden per fer. Una llista de tasques és molt útil per poder saber quines coses hem fet i les que ens queden per realitzar. Dificulta que es donin oblits i ens deixem coses per fer. Cal tenir en compte que les llistes de tasques han de ser realistes. Si ens posem massa tasques per fer és fàcil que ens quedem bloquejats només de veure tota la feina que tenim per endavant. A més hem de pensar que no totes les tasques són iguals d’importants ni prioritàries i que algunes requereixen més temps que altres. Per tant, quan fem la planificació descrita en els paràgrafs anteriors, haurem de tenir en compte aquests aspectes.
  • Potenciar l’autonomia. Si volem que els nostres fills i filles aprenguin a organitzar-se sense que els hi haguem d’estar a sobre hem de deixar que facin sols. En un primer moment està bé que puguin comptar amb la nostra ajuda però, en cap cas, hem de fer les coses per ells. A més a més, les ajudes inicials les haurem d’anar retirant de manera progressiva a mesura que els infants vagin millorant les seves habilitats.
  • Fer cartells conjuntament amb les coses que s’han de fer cada dia. Hi ha infants i, fins i tot adolescents, que tenen tendència a tenir oblits molt freqüents. Per exemple, deixar-se material de l’escola a casa. En aquests casos pot ser molt útil posar algun cartell recordatori del que han de fer per a que això no passi. Per exemple un cartell que posi: Recorda!! Quan acabis de fer els deures revisa l’agenda amb les tasques a entregar, l’horari de demà i prepara’t la motxilla. Quan estem instaurant un hàbit, com per exemple, posar-se a fer els deures al arribar de l’escola també ens poden ser molt útils els cartells.
  • Predicar amb l’exemple. Per últim i no menys important, hem de predicar amb l’exemple. Si nosaltres som desendreçats als nens i nenes els hi costarà mantenir l’ordre. No hem d’oblidar que som models i que imitaran moltes de les nostres conductes per la qual cosa la planificació i la organització també ha de formar part del nostre dia a dia.

L’aplicació d’aquestes pautes serà més fàcil contra més petits siguin els nens i les nenes però això no vol dir que sigui missió impossible implementar-les a l’adolescència, tot és posar-s’hi. La capacitat d’organitzar-se es pot adquirir i perfeccionar al llarg de tota la vida. Si teniu dubtes o voleu més informació no dubteu en contactar a info@centrepip.com i us respondrem encantades.

Deixa un comentari

Call Now Button