Com comença una relació abusiva?

Com comença una relació abusiva?

Estar o viure a una relació abusiva no és quelcom que passi d’un dia per l’altre. No ens enganyem! No et despertes de cop i dius “Ai, estan abusant de mi!”, “estic en una relació que no vull”, “m’estan maltractant”… Més bé, el procés d’aquestes relacions acostuma a ser més o menys lent, començant de maneres molt subtils que ens poden passar desapercebudes fins que no ens trobem dins del pou.

Quins indicadors pot haver d’una relació abusiva?

  • Una tendència a aïllar-te i/o reclamar-te el teu temps. No es tracta que en un principi no et deixin anar amb els teus amics/gues, sinó que s’afegeixen comentaris que fan que la persona es trobi davant d’un dilema que poden generar-li culpa i/o tristor. Alguns exemples podrien ser, “no m’importa que vagis amb els teus amics, però havia pensat que podríem fer coses junts”, ”però si ja vas quedar ahir, avui per què no estem sols”, “m’agrada anar amb les teves amistats, però prefereixo que no anem cada setmana”,…
  • Fer comentaris negatius del teu entorn i/o recordar aquelles coses que t’han fet mal. És normal que si ens fan mal, la nostra parella intenti opinar o defensar-nos d’alguna manera. No obstant, si tendeix a fixar-se en els punts més negatius i els repeteix contínuament, pot ser una forma de començar a aïllar-te sense posar-te clarament entre l’espasa i la paret. Repetir els comentaris pot generar un cert esbiaix que provoca que tinguis l’atenció centrada en aquells punts.
  • Posar-te mala cara quan dones una resposta que no agrada. No significa que s’hagi d’enfadar o cridar, però pot ser que el posat i la comunicació no verbal que transmet et faci sentir que no has fet el que tocava. Dins d’aquest punt, també inclouríem el silenci o marxar sense dir res ja que és una manera de comunicar que no estem d’acord. Aquestes estratègies no assertives, són una manera subtil en que algú pot aconseguir que l’altra eviti respostes similars i, per tant, començar a reduir progressivament la seva llibertat.
  • Insistir sobre un tema. A vegades, el que passa es que la persona tendeix a insistir una vegada i una altra sobre alguna cosa que ja heu parlat sense acceptar el teu punt de vista. No cal que sigui durant una mateixa tarda, però durant un període de temps va traient el tema de forma recurrent per veure si canvies d’opinió i/o pot fer-te cedir d’alguna manera.
  • Comentaris continus de l’estil “ho podries haver fet així”. Tothom pot millorar i sempre ens poden assessorar per poder aprendre. No obstant, si davant la majoria de situacions tendeix a opinar i/o fer recomanacions, la lectura que pots extreure és que no saps fer res bé. Tanmateix, si aquest element, l’ajuntem amb una baixa autoestima, el malestar que pot produir encara serà major donant a la llarga validesa a la seva forma de fer per sobre de la teva pròpia.
  • No reconèixer els seus propis errors. En general hauríem de tenir tots clar que no som perfectes i que ens equivoquem més sovint del que ens agradaria. No obstant, si quan intentes comentar-li a la teva parella, ella ho nega, dificulta el canvi i la comunicació fluïda. A més a més, pot ser que davant aquestes situacions, el que faci sigui culpabilitzar als altres o a tu, fent-te d’aquesta manera responsable dels seus errors.
  • Bromes reiterades que no t’agraden. Cadascú té la seva motxilla personal, de manera que hi ha bromes que poden fer-te mal però en canvi ser inofensives per a la resta. En aquest sentit, una vegada li has comentat a l’altra persona això, el més habitual seria que ho respectés i procurés evitar-les. Tot i això, si segueix emprant-les i/o fa bromes que consideres que t’humilien, potser és un bon moment per parlar-ho clarament.
  • Preguntes sobre què fas, amb qui estàs,… L’interès per l’altra persona és habitual. No significa que aquestes preguntes només les facin persones amb perfils controladors. No obstant, si les preguntes són  molt reiterades, sents que t’estan jutjant contínuament o que et treuen una llibertat que tu no voldries perdre, pot ser convenient aturar-te i reflexionar al respecte. No és tracta d’amagar fets i/o de mentir, però si poder comunicar el què volem i decidir en quin moment expliquem i en quin no. 

Heu de tenir en compte que aquí hem llistat alguns exemples i/o indicadors generals que no tenen per què indicar que estàs en una relació abusiva però si que poden ajudar-te a avaluar la teva situació personal. Adonar-te’n no és fàcil i moltes vegades utilitzem mecanismes de negació per no veure allò que hi ha davant. No obstant, des de Centre PiP, Psicologia i Pedagogia, t’animem a valorar aquestes petites situacions amb perspectiva, tenint sempre en compte el teu propi benestar i el teu dret a opinar i decidir. 

Si et trobes davant aquestes situacions, és important poder parlar-ho amb l’altre per veure com et fa sentir i què t’agradaria. Demanar canvis i/o arribar a acords que es mantinguin a la parella és una manera d’establir els límits per no perdre els teus drets com a persona. Al final, no podem  oblidar que en una relació saludable, les dues persones han de tenir i sentir que tenen els mateixos drets i deures i són respectats per l’altre.

Per a més informació ens pots escriure a info@centrepip.com

Deixa un comentari

Call Now Button