Coronavirus i el còctel emocional

Coronavirus i el còctel emocional

L’emergència creada per l’aparició del coronavirus (covid-19) ens ha portat a viure en un constant moment de canvis als quals no ens ha quedat més remei que adaptar-nos. Des de les mesures de protecció, el confinament, la desescalada, el teletreball, la convivència 24hores,… En poques paraules, el nostre món exterior va variar en molt pocs dies i no vam tenir més remei que adaptar-nos-hi.

A aquests canvis hem de sumar el component emocional, carregat de pors, estrès, angoixes, tristor,… L’origen podria ser molt divers. Des de la preocupació pel fet de tenir a una persona propera malalta, el dol d’aquells i aquelles que han tingut pèrdues recents, la por a agafar el maleït virus o contagiar a altres, l’angoixa per les pèrdues econòmiques o pèrdua de la feina, el neguit per no poder conciliar el teletreball amb els fills,…

En resum, ha estat i segueix sent una etapa molt convulsa marcada per la incertesa constant que ha paralitzat el dia a dia de la nostra societat tal i com l’estàvem vivint. Ha estat una situació que ha trencat els nostres esquemes mentals i, a nivell emocional, ens és imprescindible haver-nos-hi d’adaptar.

El vaivé emocional és normal

Com a conseqüència de tot això, és normal que en aquests dies el nostre equilibri emocional i psicològic s’hagi vist alterat, doncs hem tingut i tenim moltes coses que processar i molt poc temps per fer-ho. Així ens trobem que molts i moltes de nosaltres hem passat per diversos estats emocionals al llarg dels dies. És freqüent que hagin aparegut sentiments intensos de por, angoixa, tristesa, desesperança, enuig,… però també moments d’eufòria, entusiasme,… En general, tothom estem més sensibles. Hem fet front a una gran amenaça amb infinitat de situacions personals variades que d’una manera o altre, ens ha afecta.

D’altra banda, la “nova normalitat” també ens porta a viure de manera diferent a la que estàvem acostumats ja que ens limita o condiciona a l’hora de fer activitats quotidianes i en les relacions amb els altres. Què difícil es fa trobar-se amb persones estimades i no poder-les abraçar o petonejar, oi? Aquest simple gest, és un recordatori constant del que hem viscut i estem vivint, el que  ens pot fer estar en un estat constant d’alarma que generi alts nivells d’estrès o angoixa, fent evident com ha canviat la nostra vida en uns pocs mesos. Això pot anar acompanyat de sentiments de tristor.

Malgrat tot, aquestes emocions normalment són passatgeres i responen a la fase d’adaptació de la que hem parlat anteriorment.

Que podem fer per retornar a l’equilibri?

Tornar a l’equilibri pot ser un procés lent que dependrà de les característiques individuals i personals de cadascú.  És possible que ens costi perquè hi ha moltes mesures que hem de seguir posar en prpactica i és possible que emocions que no han emergit abans, sorgeixin amb la “nova normalitat” degut a que el nostre cervell entén que ja no estem davant una situació d’emergència i, per tant, podem atendre millor a les nostres necessitats.

Per viure el millor possible aquest procés en el que ens trobem us recomanem el següent:

  • Acceptar totes les emocions, escoltar-les, expressar-les, viure-les amb normalitat. Hi ha emocions que ens són desagradables però no per això hem d’intentar deslliurar-nos. Totes tenen la seva funció i ens ajuden a aquesta adaptació. Escoltar-les, expressar-les i preguntar-nos que ens volen dir ens ajudarà a trobar la millor manera de gestionar les situacions. Parlar-ne amb les persones més properes, ajuda i molt. El fet de poder compartir les mateixes realitats o inquietuds, ens ajuda a entendre que estem vivint un procés natural i habitual.
  • Cuidar-nos: tenir cura dels missatges que ens diem i parlar-nos amablement, cuidar l’alimentació, les hores de son, donar-nos els nostres espais,.. Encara que convivim amb altres persones podem demanar que ens permetin tenir aquests espais. Per exemple: si tens fills, remarcar que el moment de la dutxa és el moment de calma del papa o la mama, i que en aquests moments no se’ls pot atendre.
  • Mantenir el contacte amb les persones estimades: És important poder estar amb contacte amb persones a les que estimem, que ens estimen i que ens fan sentir bé. Aquest contacte pot ser virtual o telefònic si no és possible fer-lo de manera presencial.
  • Fer activitats agradables, que ens motivin: en aquests dies a casa moltes persones han reprès antigues aficions o n’han descobert d’altres, per què no mantenir-les? Mirar de compaginar-les amb les activitats que acostumàvem a fer pot ser molt bona idea i ens aportarà benestar.
  • Mantenir rutines: Mantenir les rutines és vital per a sentir-nos bé. No cal tornar a les rutines anteriors al confinament si han canviat i no es poden mantenir, però si marcar-se uns horaris i unes ocupacions quotidianes. El fet de tenir unes rutines ordenades també farà que el nostre cap estigui més ordenat i centrat.
  • Intentar pensar en positiu. Sempre que es pugui intentar trobar les coses bones que ens ha aportat aquesta situació: hem pogut tenir més temps per nosaltres mateixos/es, ens ha permès frenar el ritme frenètic que en alguns casos portàvem, ens ha fet més conscients de com som i que ens agrada, hem augmentat el contacte amb les persones que estimem, hem introduït hàbits saludables,…

Si tot i així, sentiu que la situació us desborda o si aquestes emocions han passat de ser passatgeres a més estables generant-vos malestar, no dubteu en contactar amb professionals de la psicologia. Estem a la vostra disposició per allò que necessiteu a: info@centrepip.com

Deixa un comentari

Call Now Button