Desig de complaure a tots sempre. D’on ve i com el mantenim

Desig de complaure a tots sempre. D’on ve i com el mantenim

En diferents articles hem parlat de com dir que no o de com mostrar una conducta més assertiva. No obstant això, d’on ens ve el desig de complaure als altres? Tots volem ser estimats o tinguts en compte per les persones que ens envolten però, algunes ferides de la infància poden fer-nos més propensos a convertir-nos en adults amb una alta necessitat d’agradar i/o complaure als altres.

¿Quines ferides poden ser la causa?

Quan un adult té tendència a complaure als altres, sol tenir un origen en la seva infància i adolescència, moment en què no es va sentir estimat per qui era. Per aquest motiu va adquirir estratègies per fer-se estimar.

Tot i que és freqüent trobar aquest patró de conducta en persones que han patit negligències, abusos o bullying, no són exclusives. Hi ha moltes situacions quotidianes que, de manera reiterada, poden crear aquesta necessitat de satisfer els altres per així “tenir-los contents” i que estiguin amb nosaltres.

Alguns exemples de conductes o dinàmiques que apareixen a les famílies o en els grups d’iguals que poden promoure aquests tipus d’actituds són:

  • Vincular el nostre amor o afecte a allò que fa amb frases de l’estil “com t’estimo quan em ajudes a casa”, “no t’estimo quan fas aquestes coses”, “si em deixes la pilota, serem amics”, …
  • Retirar la nostra atenció i / o afecte quan no compleix amb les nostres expectatives, per exemple, deixant-lo de parlar i fent com si fos invisible o, fins i tot, verbalitzant “ja no t’estimo” o “ja no ets el meu amic”. En aquest sentit, no ens referim a el moment en què es realitza extinció d’una conducta, sinó quan per complir amb el que nosaltres esperem, ens enfadem i retirem la nostra atenció o afecte.
  • Evitar que opini o que decideixi pel seu compte, proporcionant el missatge que la seva opinió no compta. En aquest punt cal especificar que donar l’oportunitat a que s’expressi, no vol dir que després es faci el que vol, simplement és poder sentir el que vol així com els arguments que, adaptats a la seva edat, pot utilitzar per a això.

¿Quines creences es poden haver generat i promouen la necessitat de complaure?

A mesura que creixem, posem en pràctica tot allò que hem anat aprenent durant la nostra infància. Per això, segons les nostres experiències amb les altres persones i les relacions que haguem establert, podem arribar a pensar que hem de sobreesforçarnos perquè ens estimin i vulguin estar amb nosaltres.

Algunes creences habituals que trobem a la base de la necessitat de complaure són:

  • Si faig el que volen/demanen, segur que m’estimaran (no m’abandonaran)
  • Què volen de mi? Buscant i imaginant el que els altres esperen que facis a cada moment.
  • Ho faig perquè jo vull perquè he de ser bona persona i les bones persones ajuden/cuiden als altres
  • No mereixo que m’estimin pel que he d’esforçar-me per a què ho facin
  • He de ser perfecte i fer-ho tot bé per a què m’estimin
  • Els altres són més importants que joc, soc l’última

¿Quins sentiments poden acompanyar a aquest desig?

Pensar i centrar-nos en les altres persones, té efectes en nosaltres mateixos a nivell emocional. És habitual que les persones que tendeixen a focalitzar-se en els altres, presentin emocions que els avisen que s’estan oblidant d’elles mateixes. No obstant això, aquestes emocions solen associar-se amb connotacions negatives, de manera que la persona fuig o intenta dissimular-les.

No obstant això, les emocions hi són allà, com en una olla a pressió, de manera que davant de situacions minúscules pot ser que aquestes surtin en forma d’explosions que poden ser vistes com desproporcionades.

A nivell general, les emocions més freqüents en les persones que presenten necessitat de complaure als demés serien:

  • Ràbia i rencor cap a un mateix i cap als altres.
  • Tristesa i depressió, donat que al centrar-se en els demés obliden les seves pròpies necessitats o desitjos.
  • Ansietat i vergonya degut a que viuen amb la por constant de que no els estimin o de perdre allò que els importa.

¿Quines conductes poden aparèixer o indiquen que intentes complaure als altres ?

La resposta fàcil seria, fer el que volen els altres. Malgrat tot, quan una persona té la necessitat imperiosa de complaure als altres, no només fa el que els altres volen, sinó que també pot dur a terme moltes conductes diferents per evitar els conflictes i mantenir així a la gent que l’envolta a prop.

A continuació exposem un llistat amb les maneres de fer més comunes. Tot i això, és necessari que cadascú explori el seu propi repertori. 

  • Evitar prendre decisions o, en cas que et preguntin directament, procurar tornar la resposta amb una pregunta. Un exemple comú seria acabar les frases amb un “no?”
  • Llençar-se a ajudar als altres, fins i tot abans de que t’hagin demanat ajuda. 
  • Ser incapaç de dir que “no” malgrat els sacrificis o esforços que hagis de fer per complir amb el que et demanen
  • Culpabilitzar-te per tot i demanar perdó per coses que no depenen de tu
  • Ser simpàtic sempre o mostrar sempre la cara amable
  • No seguir el teu camí i fer en funció del que creus que les persones que et rodegen volen o esperen de tu.
  • Allunyar-se dels altres degut al cansanci que genera l’esforç per complir amb les expectatives de tothom. 

En aquest sentit, i com a conclusió, és important conèixer la nostra manera de funcionar per poder fer canvis. Conèixer l’origen, fent una mirada al passat, pot ajudar-nos a entendre el perquè i com ens hem anat construint a través dels anys. Així mateix, indagar sobre la nostra manera de fer, pensar i sentir en l’actualitat, ens servirà de brúixola sobre aquells canvis que podem anar fent. És per això, que des de Centre PiP, t’animem a que en cas de veure’t identificat, facis un petit treball d’introspecció veient en quins aspectes et veus identificat i en quins no. Sense intentar jutjar-te, simplement amb una intenció exploratòria per poder-te conèixer millor.

Així mateix, si creus que el desig de complaure o la necessitat que els altres t’aprovin contínuament s’està convertint en un problema per a tu, pots consultar amb les nostres psicòlogues a info@centrepip.com.

 

Deixa un comentari

Call Now Button