Avui dia, hi ha termes propis de la psicologia molt estesos en la societat i en la vida quotidiana de tot el món. No és estrany sentir pel carrer “avui estic depre” fent referència a la seva tristesa. Tot i això, en la majoria d’ocasions aquestes frases fetes no responen al significat ofert per la psicologia. Per aquest motiu, farem una diferència entre la tristesa normal, que tots hem experimentat en algun moment, i la patològica pròpia dels estats depressius.
Para començar cal saber que la sensació de tristesa prové davant la pèrdua d’alguna cosa, més o menys important. No cal trobar-nos només davant pèrdues personals, sinó que davant les pèrdues materials també podem experimentar tristesa ja que per a nosaltres aquesta situació és viscuda com una cosa desagradable o perjudicial.
¿Què diferencia la tristesa normal i la tristesa patològica?
D’una banda, la tristesa normal és un sentiment puntual i concret davant un estímul present. En canvi, en la tristesa patològica és un estat més estable i durader en el temps. Això es deu al fet que en la tristesa patològica observem un canvi en el nostre estat d’ànim de manera general afectant per tant a la globalitat de la persona.
Per altra banda, en la tristesa normal al ser resultat d’un estímul, podem identificar l’origen i la nostra reacció serà proporcional a ell mateix. En parlar de tristesa patològica, no sempre podem identificar l’origen o la causa que ens ha portat davant aquesta reacció. A més, en els casos en que coneixem la causa, la reacció que es deriva no és proporcional en intensitat o duració.
Per exemple, davant d’un mal resultat en un examen.
Tristesa normal: Es sent trist i frustrat just en el moment de saber la nota i potser unes hores més. Tot i així, després d’una estona, és capaç de relativitzar-ho i fixar-se noves metes o centrar-se en altres objectius.
Tristesa patològica: Es sent trist i frustrat durant un període de temps superior. Plorant o enfadant amb si mateix. Considera que és un fracassat / a i que no aconseguirà superar aquest resultat mai.
Així mateix, la tristesa normal és un sentiment identificable i descriptible. Per tant, l’altra persona pot entendre de que estem parlant o, fins i tot, empatitzar amb ella. Paral·lelament, aquests sentiments poden ser contagiats i compartits amb els altres ja que és un sentiment present en el nostre rang d’emocions habitual.
La tristesa patològica és un sentiment qualitativament diferent. Sol anar acompanyada de components cognitius, somàtics i conductuals específics fent que la percepció de la mateixa sigui diferent per a la pròpia persona. Igualment, per a les altres persones no els resulta tan comprensible ja que no és un estat que ells coneguin i, per tant, els costa empatitzar amb el mateix. Tot això, genera sensacions d’incomprensió i solitud que reforcen encara més els sentiments de tristesa.
Les principals característiques d’aquests components serien:
- Els components cognitius inclouen pensaments i creences negatives sobre l’entorn i un mateix. En aquest apartat, és freqüent trobar errors cognitius que provoquen un pessimisme generalitzat, tenint una major freqüència els records i els pensaments de caràcter trist. En certa manera, vindria a ser que el propi estat d’ànim de tristesa no permet observar ni interpretar les experiències de manera positiva realimentant la tristesa, una vegada i una altra.
- El principal component conductual deriva de la manca de motivació general que produeix la tristesa. En aquest sentit, les persones deixen de fer moltes activitats o les realitzen amb una menor velocitat per la qual cosa requereix una major quantitat de temps, el que resulta, al mateix temps, desmotivador.
- Per acabar, els components somàtics inclouen canvis en la gana i la son, manifestant tant per un augment com per una disminució. A més, també s’observen molèsties físiques freqüents com mals de cap, nàusees així com un major cansament en general.
S’ha de tenir en compte, que aquests tres components actuen conjuntament realimentánt-se entre tots ells. Per tant, és important per a la pròpia persona com per als familiars i coneguts, intentar trobar la globalitat en aquest procés per poder comprendre’l.
A tall de resum, encara que es pugui considerar que la diferència entre ambdós tipus de tristeses es trobi en aspectes de grau o intensitat, en realitat, són dos conceptes molt diferents que fa que la tristesa patològica afecti d’una manera més global, generalitzada i duradera a la persona.
Si tens problemes de depressió i / o tristesa i necessites ajuda, pots acudir als nostres especialistes a Barcelona. Contacta amb ells en info@centrepip.com
Així mateix pots consultar el nostre article sobre la depressió infantil.
