La dislèxia és un trastorn de l’aprenentatge de la lectoescriptura persistent i específic. En aquest sentit, el focus de la dificultat es troba tant en la lectura com en l’escriptura sense haver de presentar retard intel·lectual o maduratiu, discapacitat psíquica o física o nens no escolaritzats o que estiguin en situacions ambientals desfavorables. En cas de mostrar algun dels aspectes comentats, el grau d’afectació ha de ser superior davant aquesta situació.
Quins tipus de dislèxia hi ha?
Existeixen tres tipus de dislèxia
Dislèxia fonològica o indirecta
Trobem que hi ha un mal funcionament en la ruta fonològica, és a dir, de la via indirecta dificultant la conversió grafema-fonema per accedir al lèxic.
En aquests casos, observem:
- Problemes en la lectura de paraules llargues i poc freqüents
- Dificultat en la lectura de paraules funcionals. Realitzen una millor lectura de les paraules de contingut com “taula” que en les preposicions.
- Impossibilitat en la lectura d’pseudoparaules. Mitjançant lexicalitzacions les normalitzen llegint “espasa” quan posa “espaca”.
- Presenten nombrosos errors morfològics o derivatius en els quals mantenen l’arrel de les paraules però canvien els morfemes.
- Millors resultats en la lectura de paraules familiars tant regulars com irregulars.
Dislèxia superficial
Hi ha un mal funcionament de la ruta visual, lèxica o directa, de manera que el subjecte no presenta grans dificultats en la lectura a través de la conversió grafema-fonema de paraules regulars. En aquest sentit, tendeixen a guiar-se per la informació auditiva.
En aquests casos, presenten:
- Major dificultat per llegir les paraules irregulars, de manera que tendeixen a regularitzar.
- Fan nombrosos errors d’omissió, addició o substitució de lletres.
- Presenten un millor rendiment en la lectura de pseudoparaules que els dislèxics fonològics.
- Múltiples problemes amb l’ortografia arbitrària
- Confusió de paraules homòfones.
Dislèxia mixta o profunda
Presenten dèficits en les dues rutes, la ruta visual i la ruta fonològica, provocant errors semàntics. En aquest sentit, llegeixen unes paraules per unes altres que no tenen cap semblança visual però sí semàntic.
A més, també presenten dificultats per llegir pseudoparaules, paraules funció, verbs i paraules poc freqüents, cometent nombrosos errors visuals i derivatius a l’hora de llegir i presentant dificultats per accedir al significat.
Com podem treballar?
S’ha de tenir en compte que aquesta diferenciació, en molts casos té una base teòrica més que real. A l’hora de treballar amb persones amb dislèxia el més important és identificar els errors que realitza de manera individual. En aquest sentit, a partir de la valoració i/o de les primeres sessions és important identificar els errors més importants: paraules regulars, irregulars o pseudoparaules; les omissions, substitucions i addicions típiques en la lectura i en l’escriptura; els errors ortografia natural i arbitrària freqüents, …. D’aquesta manera s’estableix una línia base de treball que guiarà els objectius de la reeducació psicopedagògica i, per tant, l’entrenament específic en cada cas.
Si voleu més informació sobre les nostres valoracions i/o reeducacions psicopedagògiques podeu escriure’ns a info@centrepip.com
