Segons el cas i el camí pres, el procés diagnòstic d’un nen o adolescent pot portar un temps més o menys llarg. En aquest sentit, una vegada que obtens la resposta “el teu fill presenta TDAH”, els pares es troben en un mar de dubtes sobre com ajudar al seu fill.
Quina és la millor intervenció?
Les intervencions multidisciplinari, en què s’intervé de manera global i coordinada, són aquelles que han obtingut un millor resultat. En aquest sentit, cal tenir en compte 3 elements importants:
- Reeducació psicopedagògica
- Escola: Tots els professionals han de conèixer el diagnòstic i realitzar les adaptacions necessàries.
- Medicació (només en alguns casos)
Què puc fer jo des de casa?
- Simplificar les normes i regles de la casa. El nen ha de ser conscient de quines són aquestes normes de manera que sàpiga que és el que s’espera d’ell i quines conseqüències hi ha.
- Cal assegurar-se que les instruccions i les normes siguin compreses.
- Les instruccions i les respostes verbals dels adults han de ser breus, precises i concretes. No són eficaces les amenaces verbals continuades o les discussions permanents.
- Quan es reprova una conducta, és adequat fer-ho des d’una perspectiva constructiva. Per exemple, en lloc de dir “No em cridis”, es pot dir “M’agradaria poder seguir parlant del tema quan em parlis sense cridar”. Una vegada que realitza la comportament que se li ha demanat, és important valorar-lo positivament.
- La resposta davant les conductes inapropiades ha de ser proporcional a la infracció. Pot ser útil prendre uns instants per valorar la situació i pensar la conseqüència adequada.
- Potenciar els premis enfront dels càstigs.
- Cal que els premis siguin immediats i freqüents, però sense arribar a avorrir el nen. És important tenir en compte que els reforços no han de ser exclusivament materials, sinó que els nens valoren de manera positiva els reforçadors socials com pot ser passa una estona agradable, fer alguna activitat o, simplement, que li diguin que ho ha fet bé.
- Els càstigs han de tenir una durada limitada, no és útil perllongar-los sistemàticament ja que són difícils de complir i creen sentiments d’angoixa en el nen.
- Establir una rutina a casa estable, però que permeti certa flexibilitat per imprevistos. És important tenir uns horaris per menjar, dormir, fer els deures, jugar, etc. Encara que al principi els nens poden queixar-se, si els pares continuen constants, els fills s’adaptaran i agafaran seguretat i confiança. A més, aquesta rutina, augmentarà la probabilitat de mecanitzar els processos disminuint els descuits puntuals.
- Els adults han d’estar atents i discriminar els senyals de quan és possible una rebequeria, desobediència, conducta rebel, etc. D’aquesta manera, serà més fàcil controlar-lo i allunyar-lo del conflicte.
- Quan el nen realitza una tasca nova que ha d’aprendre, cal donar-li temps i espai perquè ho aprengui pas a pas. És útil assajar o ensenyar-li com es fa prèviament, així com guiar-lo amb instruccions verbals durant la seva actuació. A poc a poc, totes aquestes ajudes s’aniran retirant fins que ho faci de manera autònoma.
- Per afavorir l’autoestima, és recomanable començar a treballar tasques fàcils i senzilles que pugui assolir favorablement.
- És bàsic que els adults adoptin una punt de vista positiu cap a les relacions amb els nens. És recomanable fixar-se en les habilitats i qualitats positives en lloc d’insistir i recalcar el comportament pertorbador.
- És important tenir en compte que els nens aprenen del que observen, de manera que cal ser coherent amb les exigències i demandes que es fan sobre ells.
Per a més informació ens podeu escriure a info@centrepip.com
