Els psicòlegs som professionals formats en l’àrea de la psicologia. Estem especialitzats en el tractament de problemes emocionals i del comportament. Els psicòlegs no podem receptar fàrmacs però podem, a través de teràpia, ensenyar al pacient estratègies i tècniques per resoldre els seus problemes emocionals i de conducta.
El psiquiatre és un metge que ha estudiat medicina i posteriorment l’especialitat de psiquiatria. Els psiquiatres són els únics que poden receptar fàrmacs i tenen un coneixement molt profund de l’estructura biològica del cervell i el seu funcionament.
La intervenció dels psiquiatres se centra en la fisiologia i la química cerebral. És a dir, s’encarreguen de tractar a persones amb trastorns emocionals o malalties mentals a través de medicació o prescripció de receptes mèdiques.
En ocasions, psicòleg i psiquiatre fan un treball conjunt, de manera que el primer s’encarrega del tractament psicològic i el segon, del farmacològic.
Cada persona té el seu propi criteri, però, la nostra recomanació és acudir quan s’experimenta un malestar que no se sap com resoldre; símptomes com ansietat, tristesa, obsessions, problemes sexuals, problemes de parella, insomni, ira o pors que es mantenen en el temps indiquen que alguna cosa va malament i que és el moment de buscar solucions.
És poc freqüent que un nen digui que es troba malament i que digui que necessita ajuda d’algú extern a la seva família, encara que algun cas hi ha. A grans trets, seria recomanable acudir al psicòleg infantil si veiem que hi ha canvis en els patrons d’alimentació, de son, de rendiment escolar, d’estat d’ànim i/o en el seu nivell d’activitat així com quan s’observen alteracions en el comportament, en el joc o en les relacions socials.
En el cas dels adolescents, pot ser que ells mateixos demanin ajuda, encara que també és possible que no ho facin però els pares considerin que els canvis que experimenten sobrepassen els canvis normals que es donen en aquestes edats ja sigui en tipus, freqüència i/o intensitat. En aquests casos també seria recomanable consultar un professional de la psicologia.
Quan l’esforç del nen no es veu reflectit en el rendiment escolar, ja sigui per la presència d’algun trastorn de l’aprenentatge (dislèxia, discalcúlia, …) o del neurodesenvolupament (TDA o TDAH) com per la manca d’hàbits i/o tècniques de estudi.
Els pares juguen un paper fonamental en la teràpia ja que, encara que es treballi amb els i les infants i adolescents en la teràpia de manera individual, hi haurà moments en què pot ser necessari realitzar sessions conjuntes. A més, els pares hauran implicar-se en el tractament i fer els canvis que es considerin necessaris per millorar la situació dels seus fills i filles. A més de les sessions amb els menors, s’establiran sessions individuals amb els pares per treballar en paral·lel i/o s’establiran canals de comunicació adequats per a això.
Les sessions tenen una durada de 60 minuts.
La durada de la intervenció és variable i no és possible determinar per endavant, ja que depèn de factors, com ara el tipus de problema/es que tingui la persona, la seva disposició a treballar en teràpia, la cronicitat i extensió dels problemes, habilitats prèvies, expectatives, motivació, etc.
No obstant això, un dels objectius és que la millora comenci ja des de la primera sessió i que la durada del tractament vingui determinada per les necessitats personals.
El més habitual i recomanable és acudir un cop per setmana. A mesura que es va avançant en el tractament les sessions normalment es van espaiant i la freqüència sol ser un cop cada dos o tres setmanes, en funció de les necessitats de la intervenció.
En funció de les necessitats i dificultats de cada nen/a o adolescent, es planteja una intervenció d’1 o 2 cops per setmana amb una durada d’una hora.
Per telèfon, als números 628546791 o 635676515, o per escrit a l’email info@centrepip.com