Les pors en els nostres fills i filles

Les pors en els nostres fills i filles

En aquest nou post tractem un dels temes que amb més freqüència pateixen els nens i nenes de diverses edats i que sovint generen preocupacions en els seus pares i mares dels mateixos, les pors.

Gairebé la meitat dels nens i nenes experimenten diversos tipus de pors al llarg del seu desenvolupament. Podem dir que es tracta de pors evolutives, és a dir, són pors que és normal que apareguin a determinades edats ja que els preveu de possibles perills en cada un dels moments del seu desenvolupament, passatgeres i que s’acostumen a superar de manera espontània.

Es tracta de pors normals que no provoquen gaires interferències en la vida del nen o la nena i serveixen per a que desenvolupin habilitats motores i cognitives d’afrontament ja que els donen la oportunitat d’aprendre a enfrontar-se amb situacions difícils i estressants com les que ineludiblement es trobaran al llarg de la seva vida.

Quines són les pors més freqüents?

  • Als 6 mesos poden començar a manifestar por davant estímuls nous (nous sorolls, noves persones,…) i cap als 9 mesos la por principal acostuma a ser la separació de la mare durant molta estona o quedar-se sols en un lloc desconegut, arribant a la fase més aguda al final dels dos anys.
  • A la primera infància sorgeixen altres moltes pors com a les màscares, a les alçades, als gossos, etc.
  •         Cap als 2 – 4 anys, quan comença l’entrenament en el control d’esfínters, hi ha infants que desenvolupen por al lavabo. Apareixen també pors davant els animals que poden allargar-se més enllà d’aquesta edat.
  •          Als 3 i als 4 anys les pors principals són als gossos i la foscor.
  •     Als 6 anys els temes centrals poden ser les pors a l’escola, la foscor, les catàstrofes i els éssers imaginaris (bruixes, fantasmes, etc).
  •         Entre els 6 i els 9 anys poden aparèixer temors ja més reals: al dany físic o al ridícul per la falta d’habilitats escolars o esportives.
  •      Els nens i nenes de 9 – 12 anys poden tenir pors com: a la possibilitat de catàstrofes, incendis, accidents, a patir malalties greus, etc., i, pors emocionalment més significatives com el temor a conflictes greus entre els pares, al mal rendiment escolar, a les pallisses, les bronques, etc.
  •    En els i les adolescents (13 – 18 anys) tendeixen a sorgir temors més relacionats amb l’autoestima personal: capacitat intel·lectual, aspecte físic, temor al fracàs, etc., i amb les relacions interpersonals.

Val a dir que, tot i que aquestes siguin les pors que apareixen amb més freqüència, no tots els nens i nenes les experimenten i també és possible que apareguin pors poc usuals que fins i tot ens poden semblar estranyes, com per exemple por al vent o a l’aire.

Quan aquestes pors apareixen en els nostres infants és important calmar al nen/a quan les experimenta, transmetent seguretat i comprensió però sense  donar una excessiva atenció les mateixes.  Si donem massa importància a aquestes pors, el nen o nena podrà aprendre a fer-la servir com a estratègia per a obtenir l’atenció dels pares. És molt millor facilitar que pugui obtenir aquesta atenció per altres comportaments positius.

Aleshores, quan consultar amb un professional? Com s’ha comentat abans, l’aparició de les pors al llarg de la vida dels nens i nenes és normal i en la majoria dels casos es superen per si mateixes, per tant, és recomanable comptar amb l’ajuda d’un professional tan sols en aquells casos en que el nostre fill/a experimenta pors que es mantenen en el temps enlloc de ser transitòries,  augmenten en intensitat i/o condicionen el funcionament de l’infant a casa, a l’escola i/o amb les persones que el rodegen.

 

Si voleu obtenir més informació no dubteu en posar-vos en contacte escrivint a: info@centrepip.com

Deixa un comentari

Call Now Button