Perfeccionisme, l’exigència portada a l’extrem

Perfeccionisme, l’exigència portada a l’extrem

El perfeccionisme i les altes exigències al dia a dia, poden crear un elevat nivell d’ansietat a les persones. Els errors, les tasques imperfectes o el fet de pensar que no han fet quelcom de la millor manera, són errors propis d’una persona perfeccionista. 

Hem de tenir present que l’esforç per fer les tasques de manera correcta, és una qualitat molt valorada social i laboralment. No obstant, pot convertir-se en un problema greu per a la persona i el seu entorn si es superan determinats límits. En aquest sentit, el perfeccionisme arriba a ser un problema quan interfereix a la vita quotidiana o a les relacions de les persones.

En aquest sentit, és freqüent observar com mai arriben a l’ideal esperat pel que cada vegada s’exigeixen més i més. Tot i que les persones de l’entorn li diguin i li demostrin que ha aconseguit un resultat positiu i / o bo, la persona segueix obcecada en què el resultat podria ser millorable.

Per exemple, una persona que ha de lliurar un projecte al seu cap pot realitzar-ho amb bastant temps d’antelació per assegurar-se tenir-lo fet. Així i tot, cada dia el va revisant per millorar no acaben de convèncer, arribant a lliurar-lo just al límit. Malgrat això i l’esforç invertit, no acaba d’estar satisfet amb el seu rendiment considerant que hi ha errors o aspectes millorables, abans fins i tot de conèixer l’opinió del cap

Aquest exemple ens serveix de base per a observar els diferents components presents en la nostra forma de fer: Els pensaments (“vull fer-ho millor”), les conductes (fer-ho amb antelació, revisar-lo, …), els sentiments (l’ansietat durant el procés, la insatisfacció amb el resultat, …)

Aspectes a tenir en compte en el perfeccionisme: 

Conductes:

Amb l’objectiu de minimitzar els errors i, per tant, complir amb les seves exigències personals, tendeixen a:

  • Revisar reiteradament les activitats, tal com es comentava en l’exemple anterior.
  • Lentitud. Invertir un temps superior al necessari per a poder realitzar tasques ja que aquestes es realitzen a un ritme menor a l’habitual. Per exemple, llegir més lentament per no perdre cap dada rellevant de la informació.
  • No delegar les tasques en altres persones. A causa de que les persones perfeccionistes difícilment confien que altres persones podran realitzar les tasques adequadament, intenten realitzar totes les activitats per elles mateixes. En aquest sentit, es sobrecarreguen d’activitats.
  • Retardar l’inici d’activitats. Per por al fracàs, intenten no començar aquelles accions que es troben fora del seu control ja que els produeix ansietat. En aquest sentit, retarden el moment de començar un treball per por que l’activitat els aclapari molt.
  • Rendir-se amb facilitat. A causa de l’ansietat tan elevada que crea intentar aconseguir els seus objectius, prefereixen deixar-ho inacabat o rebutjar-ja que mai aconseguiran el nivell que ells aspiren. Per exemple, deixar les classes de guitarra ja que no s’avança al ritme desitjat.
  • Dificultat per prendre decisions. Amb la intenció de prendre la millor decisió possible, tendeixen a analitzar una i altra vegada el problema per poder observar totes les alternatives i no equivocar-se. En aquest sentit, en prendre decisió es valora que quan el fet de prendre la decisió inadequada comporti conseqüències catastròfiques.

Pensaments:

Les persones perfeccionistes presenten una sèrie de distorsions cognitives típiques, que reforcen la seva necessitat de buscar el millor resultat davant l’activitat que realitza.

  • Pensament dicotòmic. En aquest cas, valoren les seves accions, treballs o resultats dins d’una escala on només hi ha dos punts de suport, BÉ o MALAMENT. Una conseqüència clara d’aquest tipus d’anàlisi és que els punts intermedis són considerats com a resultats negatius, ja que no estan dins del que ells classificarien com bé.

Com a exemple, Inés a l’hora de lliurar un treball a la universitat considera que una nota d’excel·lent està bé, però qualsevol puntuació inferior significa un fracàs. En aquesta situació, Inés està ometent les puntuacions intermèdies que existeixen des de l’aprovat a l’excel·lent dins del rang total. Aquest fet, provoca que els bons resultats només es valorin davant respostes molt limitades i, en canvi, el fracàs davant resultats molt amplis.

  • Imperatius categòrics. Es refereixen al llistat de HAURIES que té cada persona en el seu dia a dia. És a dir totes aquelles obligacions autoimposades que tenim per poder sentir-nos bé amb nosaltres mateixos.

Seguint amb l’exemple anterior, per Inés un dels seus hauries en relació al rendiment acadèmic és que “hauria de treure un excel·lent”. Quan aquest hauria no es compleix, les conseqüències es manifesten en Inés a nivell emocional i de pensaments, sentint-se frustrada i culpant-per això. D’aquesta manera, Inés valora que “hauria de treure un excel·lent i per això hauria de treballar més hores”.

Sentiments:

A causa de l’alt nivell d’exigència, són freqüents els següents sentiments, els quals, portats al extrems poden ocasionar problemes psicològics importants.

  • Ansietat
  • Frustració
  • Culpabilitat
  • Irritabilitat davant altres o cap a un mateix
  • Baix estat d’ànim o tristesa
  • Sentiment de fracàs

Si creus que tens o coneixes algú que tingui problemes de perfeccionisme, pots consultar amb els nostres psicòlegs a Barcelona al correu electrònic de info@centrepip.com

Deixa un comentari

Call Now Button