Ja fa més d’un any des de que va aparèixer la Covid-19 i molts han estat els canvis que hem anat patint al llarg dels mesos, sense poder recuperar totalment la normalitat a les nostres vides. Al llarg d’aquest temps s’ha parlat molt dels efectes immediats de la presència de la malaltia i dels efectes a curt termini però quines seqüeles ens estem trobant a l’actualitat en nens, nenes i adolescents? A continuació us en fem un breu resum de les més freqüents:

• Creixement de l’ansietat per separació: Cada cop són més els nens i nenes que tenen dificultat per a separar-se dels pares en l’inici de l’etapa escolar. Si bé és cert que el curs passat en general va ser més difícil, aquest any encara ens trobem a infants amb dificultats per a quedar-se tranquils a classe. La por al virus segueix estant present i és normal sentir-la. Això genera que els contactes socials sovint es vegin limitats. En els infants que han passat un estiu relacionant-se amb poques persones per evitar el contagi, aquesta ansietat pot ser més elevada.
• Dificultats d’adaptació. Portem més d’un any havent d’adaptar-nos a una realitat constantment canviant: ara confinament, ara mascareta a totes hores, ara no, ara torna a pujar la incidència i les mesures s’endureixen,…. Hi ha infants i adolescents als que ja de per si els hi costa adaptar-se als canvis (de curs, d’escola, de vacances, de domicili,…). Imagineu-vos si els hi sumem aquests que són constants i, a més, difícilment anticipables. El resultat en aquests casos acostuma a ser un augment del malestar associats als mateixos (major irritabilitat, menor tolerància a la frustració, rigidesa mental,….) i una necessitat de cercar elements estables (obsessions, rituals, costums, rutines  rígides,…) en el seu entorn que els tranquil·litzin.
•  Augment de la simptomatologia ansiosa i depressiva, sentiments de desesperança.  Això és especialment significatiu en el cas dels adolescents. Ja de per si es troben en una etapa vulnerable, en la que les emocions envaeixen gran part del seu món. Els hem privat de poder tenir unes relacions socials lliures entre ells i quan les tenen, només reben critiques per part dels adults, societat, mitjans de comunicació, etc., fent-los sentir els “dolents” de la pel·lícula. A més a més, estem envoltats de missatges que no deixen d’indicar que hi haurà una profunda crisi econòmica com a conseqüència de la pandèmia. Així ens trobem amb molts sentiments de desesperança cap al futur, moltes anticipacions negatives i molta frustració que, unit a la manca o dificultats per gestionar les emocions que experimenten, pot actuar com a detonant d’episodis d’ansietat o depressió.
• Augment de l’aïllament social i pèrdua d’habilitats socials: En els cas dels nens i nenes ens trobem amb infants que tenen por a relacionar-se amb els altres per por al virus o que no saben com fer-ho i, al tenir menys oportunitats per a practicar les seves habilitats, cada cop tenen més dificultats. En els i les adolescents ens trobem amb diverses situacions. N’hi ha que tenen dificultats per relacionar-se i durant els períodes de confinament es van quedar més aïllats, sense saber com tornar a establir relacions amb els altres. N’hi ha també, però, aquells que s’han refugiat en mons virtuals, que els distancien de la realitat i en els quals es comuniquen amb persones amb les que no es coneixen físicament, establint relacions menys autèntiques i naturals i tenint després dificultats en les relacions físiques.
• Increment dels trastorns alimentaris. Per últim destacar també com han augmentat aquests tipus de trastorns i no és casualitat. L’augment del malestar emocional junt amb el bombardeig de missatges que tots i totes hem rebut dels mitjans de comunicació i de les xarxes per mantenir un cos sa i bonic (alimentació, exercici, etc.) no han fet més que disparar aquests tipus de trastorns, com poden ser les anorèxies, bulímies, etc.

Que podem fer com a pares, mares i també com a societat?

Malgrat que la situació pugui semblar poc esperançadora, hi ha moltes coses que podem fer entre tots i totes per mitigar aquests efectes abans comentats. A més a més, hem de tenir en compte que també ens trobem amb un gran nombre d’infants i adolescents que mantenen un bon estat psicològic i que han sabut adaptar-se molt bé a la situació. Dit això, passem a suggerir un seguit d’accions que es poden dur a terme:

• Cuidar-nos: Això és essencial. Per a poder estar bé i donar una bona atenció a la infància i l’adolescència és important que ens dediquem temps, que ens escoltem i que tinguem en compte les nostres necessitats.
• Fer de models positius: És ben sabut que infants i adolescents prenen com a models als adults que els envolten. Així hem de ser molt conscients del que els hi transmetem i actuar com a models positius. Per exemple, si ens veuen preocupats/obsessionats pel pes, la imatge corporal, etc,… és fàcil que adoptin aquests neguits, amb el risc en aquest cas que això comporta respecte a trastorns com els alimentaris.
• Parlar d’emocions a casa, escola i altres entorns: Aquesta època que ens està tocant viure està essent molt intensa a nivell emocional. Ja de per si compartir les emocions en família és important però ara més que mai. Així tots i totes podem cercar suport en uns i altres i trobar maneres adequades de gestionar a nivell emocional tot el que ens està passant.
• No culpabilitzar i empatitzar amb ells/es, en especial amb els i les adolescents: Els i les adolescents, per les seves característiques, són els que estan patint més a nivell afectiu les restriccions que estem vivint. És important reconèixer la capacitat que han tingut i tenen de complir les normes socials que han anat sorgint i també és important permetre’ls que estiguin farts de la situació. Cal seguir recordant els riscos de tenir contactes socials sense les proteccions adequades però també hem d’entendre que en determinades situacions les incompleixin. Davant això més que culpabilitzar l’important és ajudar-los a reflexionar de la necessitat de seguir sent responsables. També és important que no posem a tots i totes les adolescents en el mateix sac, culpant-los de les irresponsabilitats d’altres.
• Re-empendre els contactes socials: Ara que la situació ha millorat és moment de tornar a establir contactes de manera física, sempre respectant les normes i restriccions del moment i prenent les proteccions necessàries. Tornar a una certa normalitat és necessari tant en el cas de nens i nenes com en dels adolescents.
• Donar suport i ajuda i cercar orientació de professionals en cas necessari: Estar propers i disponibles quan els i les menors ho necessitin. És important que es sentin respectats/des i que sàpiguen que hi ha adults de referència propers amb qui poden comptar. En aquells casos en que s’observi una simptomatologia molt intensa i/o de llarga durada, serà important contactar amb professionals de la salut mental.

Així, com veieu, la pandèmia ha deixat i està deixant, en alguns casos, afectacions a nivell psicològic en nens, nenes i adolescents. Tot i això, la majoria són lleus i transitoris i hi ha moltes coses que podem fer des de casa i des dels centres educatius per tractar de recuperar l’equilibri.

Per a més informació no dubteu en contactar a info@centrepip.com