El terme “reeducar” fa referència a educar o ensenyar alguna cosa de nou. Així doncs, la reeducació psicopedagògica significa ensenyar estratègies per obtenir millores en el rendiment acadèmic en aquelles àrees en què no s’ha obtingut el resultat adequat amb un ensenyament prèvia pel motiu que sigui.
Qui exerceix la tasca de reeducador psicopedagògic?
El psicòleg o psicopedagog, considerant que el treball no només se centra en les dificultats d’aprenentatge sinó també en els aspectes interns (inseguretats, autoestima, frustració, …) que pugui manifestar el propi nen o adolescent davant les competències acadèmiques. Englobant d’aquesta manera a tota la persona en si.
Quina és la diferència entre classes particulars i reeducacions psicopedagògiques?
Totes dues comparteixen un mateix objectiu, millorar el rendiment escolar del nen o de l’adolescent. En el cas que es necessiti treballar alguna assignatura en qüestió parlaríem de classes particulars en un sentit més concret.
La diferència rau en que en les reeducacions psicopedagògiques es pretén aconseguir que el nen o l’adolescent adquireixi l’autonomia necessària per poder funcionar sense dificultats en l’àmbit escolar. Per tant, el treball es fa en la seva globalitat (l’atenció, la inquietud motriu, la concentració, l’organització, etc.).
En resum, en la reeducació psicopedagògica es pretén treballar amb l’objectiu d’adquirir habilitats i recursos que li permetin fer front a les diferents demandes de l’exterior tant a nivell escolar com, en un futur, a nivell laboral.
A qui van dirigides?
Van dirigides a aquells nens amb dificultats escolars, trastorns de l’aprenentatge i problemes atencionals i d’hiperactivitat. Cal especificar que no únicament va dirigit a nens amb baix rendiment. També pot ser molt útil fer reeducacions a aquells nens amb bones capacitats acadèmiques però amb dificultats en àrees concretes com poden ser la concentració, l’abstracció d’idees, la comprensió, etc.
Quin és el període mínim aconsellat de duració?
No hi ha un període establert ja que aquest varia en funció de les característiques personals de cadascú. No obstant això, es recomana un parell d’anys de tractament com a mínim, valorant el període d’adaptació que el nen o adolescent hagi de fer a l’hora de funcionar sense cap suport al darrere.
Quins aspectes es treballen?
A nivell general, els objectius que es treballen són els següents, considerant sempre les dificultats pròpies de cada individu:
- Organització i planificació: agenda, horaris d’estudi, carpeta, apunts, etc.
- Pel que fa als aprenentatges: la lectura, l’escriptura (ortografia i expressió escrita), el càlcul, les matemàtiques, etc.
- Preparació d’exàmens: (pre-durant-post)
- Tècniques de relaxació per reduir l’ansietat o la inquietud motora.
- Treballar la motivació i l’autoestima davant les tasques escolars.
- Tècniques d’estudi: lectura, subratllat, resum, esquema i estudi.
- Autocontrol i impulsivitat: reduir els comentaris fora de lloc, evitar l’anticipació (reflexionar les preguntes abans de respondre).
- Potenciar les conductes adequades (estar ben assegut, començar i finalitzar les tasques, seguir les instruccions, aplicació d’autoinstruccions)
Cal remarcar que per poder facilitar un major aprenentatge durant les sessions psicopedagògiques cal evitar aquells estímuls que siguin distractors per al nen o l’adolescent (ninots, pòsters …).
És important el treball en equip?
Sí, el treball ha de ser multidisciplinar i és important establir una coordinació estreta entre la família, l’escola i els professionals externs. Cal canalitzar la intervenció en una mateixa direcció per així potenciar l’eficàcia de la mateixa.
L’especialista ha d’informar la família del nen o de l’adolescent en cas que hi hagi un diagnòstic darrere. Així mateix, ha d’oferir informació sobre el trastorn i estratègies o pautes per eliminar determinades conductes inadequades i potenciar les adequades, evitant d’aquesta manera comentaris i pensaments com ara “el meu fill no fa els deures perquè és un gandul” o “és infantil però algun dia canviarà “.
Pel que fa a les escoles, se’ls informarà del trastorn, de manera que puguin realitzar les adaptacions necessàries per al bon funcionament del nen (assegut a prop del mestre, tasques fragmentades, exàmens adaptats, economia de punts, etc.)
Quan podem dir que el nen i/o adolescent està preparat per afrontar amb completa autonomia les competències acadèmiques?
Quan hagi adquirit completament les estratègies necessàries per funcionar de manera autònoma i no depengui de l’ajuda del reeducador. L’objectiu principal és l’assoliment de les diferents tècniques apreses durant les reeducacions per tal de generalitzar-les en el seu dia a dia (a l’escola, a casa …).
Les reeducacions es deixen de cop o de mica en mica?
Per tal de garantir un bon assoliment dels aprenentatges i consolidar l’autonomia, és recomanable que les sessions es redueixin de mica en mica, és a dir, iniciar les sessions dues vegades per setmana i al cap d’un temps reduir-les a una sessió setmanal fins al punt de deixar-ho definitivament, tenint en compte l’evolució del nen o de l’adolescent. És per aquest motiu cal establir aquest període d’adaptació i d’aprenentatge, evitant d’aquesta manera futures recaigudes.
Quines són les conseqüències de no oferir aquest servei a qui realment ho necessiti?
El fet esforçar-se i veure que no aconsegueixen els seus objectius genera en molts d’aquests nens amb dificultats alts nivells de frustració, fatiga, ansietat i baixa autoestima, fins al punt de deixar de esforçar-se i decidir abandonar els estudis. Per aquest motiu se’ls ha de motivar a continuar esforçant-se però amb l’ajuda dels pares, psicòlegs, escola i altres especialistes.
Si creus que el teu fill/a es pot beneficiar de les nostres reeducacions psicopedagògiques, pots contactar amb nosaltres a info@centrepip.com
