Podem afirmar que la gelosia entre germans és un fet molt habitual. Pràcticament tots els nens i nenes que tenen germans o germanes els han tingut en un moment o altre i amb més o menys intensitat. Tot i que els germans s’estimin molt entre ells, sovint, també es veuen com a rivals a l’hora d’obtenir l’atenció i l’amor dels pares i la resta d’adults significatius. A més, encara que els grans els tractin per igual, la sensació subjectiva dels petits no té perquè sempre ser aquesta.
Alguns aspectes que poden facilitar l’aparició d’aquests zels és tenir un tracte desigual amb cada un dels fills, ja sigui per motius d’edat o bé pel gènere dels mateixos. A vegades fomentem sense voler aquesta competició entre els germans comparant-los, greu error! Això fa que els zels apareguin amb més intensitat i pot generar baixades d’autoestima, així que hem d’anar en compte.
Com els podem gestionar?
- Fent veure que cada un dels fills i filles és únic i especial, evitant la comparació entre ells i valorant per igual les seves característiques.
- Mantenint un tracte igualitari amb cada un d’ells. No si val permetre a uns certes coses i als altres no.
- Davant baralles entre els germans no prendre partit per un o altre. Escoltar sempre les dues versions dels fets, assenyalar el que cada una de les parts ha fet malament i animar-los a que trobin una solució, així també els ajudem a saber gestionar els conflictes.
- En el cas de que un dels dos infants agredeixi a l’altre sense motiu aparent, de manera tranquil·la demanar explicacions al seu comportament i assenyalar que les agressions no es permeten entre cap dels membres de la família. Actuar igual quan si l’altre part reprodueix aquesta conducta.
- Que cada un dels fills o filles puguin compartir moments especials i a soles amb els pares o amb un d’ells, que tinguin moments per sentir-se únics i que la seva atenció és exclusiva.
- Dedicar la mateixa atenció als dos, evitar que es puguin sentir desplaçats.
- Parlar amb ells sobre els propis zels amb naturalitat. Mostrar que no passa res per sentir-los i que fins i tot els adults en tenim de tant en quant, normalitzar-los i ajudar a gestionar-los donant estratègies per quan aquests apareguin, com per exemple que ho comuniquin als pares.
- Donant-los papers protagonistes amb els seus germans. Per exemple: als germans grans se’ls pot mostrar com els petits aprenen dels seus comportaments, o com els admiren. Es pot animar als petits a que tinguin gestos bonics amb els grans. En podem mostrar també orgullosos del que s’estimen i del que es cuiden quan ho facin, etc.
Aquestes són unes de les moltes coses que podem fer per ajudar a que els zels siguin el menys problemàtics possibles. A vegades la freqüència i la intensitat dels mateixos són molt altes i aquestes pautes són insuficients. Si és el vostre cas no dubteu en consultar-nos trucant-nos als telèfons que apareixen al web o escrivint a info@centrepip.com.
Articles relacionats:
